Amb els ulls oberts

Fa uns dies, em va cridar l'atenció una notícia tragicòmica, publicada al diari El País. Segons el rotatiu, l'home del temps José Antonio Maldonado, no pot tancar els ulls i, si vol conciliar el son, ha de recórrer a mètodes casolans, com ara l'esparadrap. L'any passat, el popular meteoròleg es va sotmetre a una operació de cirurgia plàstica, a una clínica privada de Madrid, amb la intenció d'eliminar unes antiestètiques bosses als ulls. El cirurgià li va prometre que tot aniria com una seda i que la intervenció no comportava cap mena de risc. Ara, Maldonado li reclama 120.000€ perquè, a part de no poder tancar completament les parpelles, pateix dolors oculars, coïssor i un llagrimeig constant que li dificulta seriosament la vida. No és la primera vegada que sentim a parlar d'aquesta mena de seqüeles. No fa gaire, també teníem notícia dels perills que comporta el botox. S'ha d'anar en compte perquè ningú se salva de la possibilitat de caure en mans d'un desaprensiu. Com a psicòloga, desaconsello els meus pacients sotmetre's a aquest tipus d'intervencions, si no és estrictament necessari. Al capdavall, ens trobem davant del dilema de sempre. En un plat de la balança hi ha el negoci i en l'altre, la salut i el benestar de les persones. No cal que us digui cap a quin costat penso que es decanta, la gran majoria de vegades...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia