Patir pels diners

Últimament, la gent em pregunta si, a la consulta, hi veig pacients deprimits a causa de la crisi econòmica. Ara com ara, només he pogut observar els efectes de l'anomenada "crisi psicològica", provocada, en gran mesura, pel tractament que en fan els mitjans. El bombardeig de notícies, amb un enfoc alarmista, condiciona el nostre comportament, encara que no ens trobem en una situació especialment difícil des del punt de vista financer. Hi ha persones que es frenen a l'hora d'endegar un projecte laboral, n'hi ha d'altres que retallen al màxim les despeses o que se senten angoixades per si perdran una feina que, en principi, tenen assegurada. Això em fa pensar que els professionals de la comunicació s'haurien de plantejar seriosament quin efecte tenen els continguts dels informatius sobre la població.

Aquest matí llegia un missatge en un blog de La Vanguardia, de la psiquiatra Xaro Sánchez, que informava que les penúries econòmiques estan associades a la probabilitat de patir insomni, irritabilitat, addiccions, problemes de violència familiar o recaigudes en trastorns mentals previs. Sánchez també comentava que la societat té capacitat per reaccionar davant l'adversitat i aconsellava no "encomanar" el pessimisme als altres. Personalment, crec que hauríem de posar més en pràctica aquestes estratègies. De fet, ja se n'estan donant alguns exemples clars a Catalunya. Ahir al vespre, vaig veure per la televisió, un nombrós grup d'empresaris del sector metal·lúrgic, que s'havia reunit per proposar mesures per sortir de l'atzucac econòmic.

Ja sabem que la situació econòmica actual no és justa pels ciutadans, però la simple queixa tampoc soluciona res...