El futur, segons Marina Geli

En aquest país, donar bones notícies és una cosa de mal gust. Aixecar els ànims de la població, en temps de recessió econòmica, és una frivolitat. A excepció feta de l'adquisició d'Spanair (sembla que la companyia aèria ens posarà el plat a taula) poca cosa podem esperar de la tremenda actualitat. Avui se celebra el Dia Mundial del Càncer i la conselleria de Salut s'ha despenjat amb unes xifres alarmants. Marina Geli i els seus acòlits preveuen que en els propers sis anys els casos de càncer augmentaran un 60%. Poso per davant la meva ignorància i em pregunto com es deu haver realitzat aquest estudi, de resultats tan desesperançadors. L'únic factor que assenyalen per justificar l'increment de casos, és l'envelliment de la població. Val a dir que la conselleria no s'ha aturat en la simple estadística, sinó que ha destacat la importància dels hàbits de salut com a estratègia preventiva. Es treballa prou, en aquesta direcció, senyora Geli?

Jo, com Martin Luther King, tinc un somni. Espero que en un futur no gaire llunyà, obriré el diari, i m'hi trobaré que el tabac no és un negoci i que els restaurants de menjar escombraria han tancat les portes, per falta de clients. Llegiré que s'inverteixen més diners en la investigació pel càncer que en indústria armamentística. M'alegrarà saber que els malalts no s'han de sotmetre a cruels tractaments i que les empreses farmacèutiques ja no es lucren amb el dolor dels altres. Tindré la certesa que el personal sanitari treballa en condicions dignes i que els pacients són tractats com a persones...