La llista més votada
El tàndem Sánchez-Camacho-García Albiol, en plena campanya. Flickr.
Malgrat que en altres escenaris no hagi tingut la més mínima importància, la llista més votada ha esdevingut la consigna que CiU ha emprat per a justificar que personatges tan inquietants com García Albiol prenguin possessió de l’alcaldia de Badalona. Està per veure si els nacionalistes tindran cap mena de pudor a l’hora de pactar amb Plataforma per Catalunya, per assolir El Vendrell i Salt. Paradoxalment, s’esgrimeix un argument democràtic per a permetre que discursos que promouen la xenofòbia formin part activa dels nostres Ajuntaments.
En el cas de SORTU, es va estendre un debat nacional, a pulmó obert, sobre el fet que aquesta formació, malgrat haver condemnat el terrorisme i haver-se’n posicionat al marge, pogués mantenir encara algun vincle secret amb ETA. Com era de preveure, el PP de García Albiol va abanderar la retòrica del fals penediment de l’esquerra abertzale. Una estratègia que tindrà continuïtat amb Bildu. Fins aquí, no hi hauria res a dir, atès que tenen tot el dret a expressar lliurement les seves reticències. Per contra, quan es tracta de fer apologia del racisme o instigar a l’odi, delictes tipificats en el Codi Penal, no apareixen per enlloc els inconvenients. En aquest cas, es tracta de legítima llibertat d’informació i expressió. Els ciutadans han escollit el candidat popular. En l'esmentada situació, segons el seu criteri, el poble és sobirà. Però, quin és el límit? Es pot qualificar de democràtica la utilització de la falsa propaganda i la criminalització de tot un col·lectiu, amb finalitats electoralistes?
Comentaris