A favor de l'Arcadi Oliveres
El president de Justícia i Pau, a l'acampada. Foto Vilaweb.
Començo amb la preceptiva condemna a la violència, no fos cas que per posicionar-me al costat de l'Arcadi Oliveres algú em pogués acusar de donar suport al vandalisme. És evident que el moviment 15-M molesta, perquè fa tremolar grans interessos. Això no és cap secret com tampoc ho és l'escàs marge de maniobra que tenen els mitjans de comunicació per denunciar determinats abusos. Trobaríem exemples a cabassos de violència econòmica, silenciada sistemàticament en ràdios, diaris i televisions -massa ocupats en discutir hores i hores sobre el darrer enfrontament Mourinho-Guardiola-. No fem veure que venim de l'hort perquè tots coneixem aquesta sopa. No ens estirem dels cabells per quatre brètols que reaccionen amb hostilitat, perquè les tones de porqueria amagada -per molts d'aquests que ara criden pels platós- també fa mal a la democràcia. Un mal profund, lacerant i durador. Tots aquells que han mirat cap a una altra banda, davant dels incomptables casos de corrupció, ara haurien de callar, si els quedés un gram de coherència. No pots comportar-te com la Heidi quan treballes en un mitjà que fa servir tota mena d'eines, al servei de la censura i la repressió. Si us plau, prou de tractar els ciutadans com a menors d'edat. Tenim un cervell que funciona i ens agrada fer-lo servir. No parlo de cap teoria marciana. La profunda crisi del periodisme ha estat denunciada per diversos autors, alguns d'ells professionals que han hagut de tirar la tovallola, perquè han constatat la manca de llibertat present en les seves empreses. La vaga dels periodistes a Grècia és una mostra recent d'aquest descontentament, motivat també per l'hecatombe financera. En aquest penós context, l'Arcadi Oliveres ha aportat una informació complementària a l'allau de crítiques als indignats, després dels aldarulls ocorreguts davant del Parlament, el 15-J. Unes declaracions que haurien de formar part de la llibertat d'expressió ciutadana. Per internet, circulen vídeos de policia infiltrada, tant a Bacelona com a València. En aquesta darrera ciutat, s'observa clarament el seu paper. És, per tant, una hipòtesi més que plausible el fet que alguns agents contribuissin a escalfar els ànims. No obstant això, Felip Puig ha assegurat que estudia denunciar-lo per calúmnies als Mossos. Més llenya al foc.
Com tantes persones, he vist l'incombustible Arcadi Oliveres en conferències de tot tipus. Algunes en grans auditoris, plens a vessar de gent jove que es delia per escoltar-lo. D'altres en petit comitè, que l'economista ha abordat amb el mateix respecte i passió. He de reconèixer que més d'una vegada he pensat que predicava en el desert. A desgrat seu, s'ha convertit en un referent de les protestes i ho ha estat perquè s'ha llaurat una credibilitat que l'honora, de manera natural i legítima, gràcies a la seva lluita pacífica i perseverant, digne d'admiració. Com tothom, també tindrà defectes però la seva trajectòria l'avala. No es pot dir el mateix del Conseller d'Interior, que té a l'esquena una càrrega policial que ha estat la vergonya del país i per la qual encara ha de respondre amb un mínim de seriositat. El panorama està molt crispat i penso que totes les parts haurien de fer autocrítica. Si el president de la Generalitat ha d'arribar amb helicòpter al Parlament, alguna cosa seriosa està fallant, en la necessària connexió entre Govern i ciutadania. Els indignats no són angelets amb corona però els que retallen indiscriminadament tampoc. Em temo que les amenaces al president de Justícia i Pau tindran el mateix efecte crida que els cops de porra, que encara ressonen amb dolor, en la recent memòria col·lectiva. Aquesta és una revolta 2.0 i no es pot abordar amb les mateixes estratègies tronades del S. XX. Artur Mas no és Jordi Pujol. No podem fer veure eternament que no calen reformes estructurals en el sistema, mentre ens embranquem en picabaralles infantils. Quan començarà el diàleg?
Comentaris
Unes persones s'escuden en l'engany i la manipulació i d'altres en la llibertat i el respecte.
El diàleg...
En Puig és un provocador arrogant i atia el foc, com en Mas; d'altres callen, no parlen de les obvietats, o bé per cobardia, o per arrogància o per estupidesa, no trobo una quarta raó, potser hi és.
Essent parlamentaris, periodistes o policies, haig de suposar que no és per estupidesa, i això els coloca o bé en la pobresa d'esperit o en la pobresa de cor.
El diàleg entre "ells i nosaltres" vindrà quant alguns periodistes, alguns parlamentaris i alguns policies enfrontin la propia por o la propia vanitat.
El moviment 15M i els indignats també tenim feina per fer, segur, però ja hi estem treballant: per començar ja hi ha hagut autocrítica, hi ha hagut voluntat d'apagar focs, ens hem acostat al parlament a cridar l'atenció sobre els mals que ens afecten, estem demanant diàleg...
Fer política aquí i a Espanya es basa en llançar crítiques i acusacions als de l'altre partit, als contraris, fa trenta i més anys que ho veiem a diari, el diàleg em sembla que no saben massa bé què és. Molta teoria democràtica i molta pràctica autoritària, és un gremi molt poc admirable en general.
Es presenten grans reptes per totes bandes. L'incertesa exigeix a tothom posar-se les piles, necessàriament el diàleg està sorgint com no es veia en molt temps, encara que de moment aquest diàleg només sigui entre "nosaltres". Això és bo, perquè demostra que tenim certa llibertat, i és bo perquè el diàleg quan es basa en el respecte és creixement.
I aquí i ara hi ha "una part" que no creix, que segueix en el colapse de les baralles infantils.
Paciència.
Salut!
La meva impressió és que Puig no el denunciarà, perquè Puig serà el que sigui però de tonto no en té un pèl. Però si l’acabés denunciant, també hauria de denunciar l’advocat Loperena, l’advocadessa Lidia Falcón i més gent que s’han expressat públicament en el mateix sentit que ho va fer Oliveres, amb l’agreujant que ells encara no han rectificat.
Calaix, tant de bo que sigui així com dius, cal tenir en compte que, a banda de desitjar-ho, està bé que cadascun de nosaltres, a la seva manera, aporti el seu gra de sorra perquè aquest somni algun dia es faci realitat...
Ininbita, el diàleg està entre 'nosaltres' i suposo que, d'alguna manera, es va infiltrant també dins dels partits polítics, sindicats, mitjans de comunicació, Universitats... les coses han de canviar perquè el divorci entre el poder i la ciutadania cada vegada és més amarg i això, al final, no interessa a ningú...
Miquel, no sabia que el professor Oliveres havia rectificat. Si ho ha fet, els seus motius tindrà. Personalment, no penso que el seu comentari estés fora de lloc. Si tenim en compte els antecedents en protestes similars, en els quals ha quedat palès el modus operandi de la policia, no veig per quin motiu no pot aventurar-se a fer una hipòtesi sobre els fets ocorreguts a la Ciutadella. En definitiva, en les càrregues de plaça Catalunya va quedar ben clara la voluntat 'pacificadora' dels Mossos. Per altra banda, si ens posem tan exquisits amb l'Arcadi Oliveres, hauríem de començar a repassar totes les barbaritats que es deixen anar als mitjans i llavors em temo que col·lapsaríem els jutjats...