L'etern experiment sociològic

Torna Gran Hermano: Onzena edició, com aquell qui no vol la cosa. Sembla que era ahir que ens iniciàvem en un exercici de voyeurisme d'aquestes característiques i ja ha passat més d'una dècada. La idea original va ser tan exitosa que la van succeir tota mena de fills bastards, que ens han avorrit fins a l'esgotament mental profund.

Ferran Monegal escrivia ahir que l'èxit del concurs -per anomenar-lo d'alguna manera- rau en Mercedes Milá (un indiscutible cicló televisiu). Mentre que en altres països el format ja ha fet aigües, a Espanya encara es manté viu l'interès. Regna la flautista, no els ratolins, sentenciava el crític. No sé si tot plegat només és atribuïble a Milá o el nivell d'exigència de l'audiència també hi té alguna cosa a veure.

La veterana presentadora és una autèntica entusiasta del projecte. No dubto que cregui cegament allò que diu però els calerons que s'embutxaca segurament la motiven força en la defensa de l'indefensable. Un dels arguments més extesos és que ens trobem davant d'un experiment sociològic. Amb l'embolcall de la ciència és més fàcil fer-nos combregar amb rodes de molí. Només cal fixar-se en la publicitat, que tan sovint utilitza pretesos estudis científics com a recurs per a vendre. Així doncs, mentre contemplem una colla de cràpules fent el dropo tot el sant dia, ens hem de convèncer que practiquem un exercici d'erudició. Estaria bé que, de passada, ens informessin del mètode que han emprat per a tirar endavant la singular tesi doctoral. Com han seleccionat la mostra? Quines són les seves hipòtesis? En quina base teòrico filosòfica se sustenten? Quins resultats n'han extret? Potser el dia que finalment arribi la darrera edició de GH, la Milá ens podrà il·luminar amb algunes conclusions i línies de treball per al futur. Després de tants anys, ens ho mereixem!