Sara Carbonero, el debat desenfocat

L'acarnissat debat que ha provocat la relliscada de Sara Carbonero a l'Eurocopa no permet reflexionar amb serenitat sobre l'evident enfocament androcentrista, present en el periodisme esportiu. Imatge extreta de Google.

No serà la primera ni l'última periodista en cometre una errada però Sara Carbonero es troba en l'ull de l'huracà. És la parella d'un porter brillant, té una imatge impecable i protagonitza algunes pífies antològiques, que són de traca i mocador. El còctel està servit. Twitter i el baix nivell periodístic del país, s'encarreguen de presentar-lo en safata de plata. I el públic, de naturalesa voraç, està disposat consumir-lo a totes hores, fins que l'embriaguesa pseudoinformativa el tombi d'esquena. A la meva manera de veure, aquests posicionaments tan polaritzats, a favor i en contra de la periodista, formen part d'una manera d'actuar poc reflexiva, que va directament dirigida als impulsos més primaris i foscos de la població i no permet raonar amb serenitat sobre un dels temes de fons, de gran transcendència en l'anàlisi crítica dels mitjans: el flagrant sexisme present en el periodisme esportiu. En aquest sentit, penso que caldria deixar tranquil·la Carbonero i apuntar més amunt, al grup Mediaset i a tots els responsables de la cuina mediàtica espanyola.

 Si us preneu la molèstia de clicar l'enllaç de sota la imatge, hi podreu llegir gratuïtament un interessant article de José Luis Rojas Torrijos, doctor en periodisme de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Sevilla. Dit sigui de passada, no crec que resulti sospitós de practicar el feminisme radical, del qual es queixen amb tan poc criteri, els mateixos baladrers de sempre. El seu treball no està redactat amb l'estómac sinó que parla de dades objectives, adequadament fonamentades amb les preceptives bases teòriques. El seu és un dels molts treballs, dedicats a posar en relleu l'intolerable androcentrisme, vinculat al joc de la pilota.

Tan sols cal donar una ullada al percentatge de notícies dedicades als triomfs de les dones, alguns dels quals tenen rellevància internacional i només mereixen una atenció marginal. Quan es tracta de referir-se a la secció femenina, tot sovint es fa esment a aspectes vinculats a la vida familiar o a l'aparença física, la qual cosa no succeeix amb tanta freqüència en el món masculí. Però tampoc cal entrar en massa detalls, per adonar-se que el tuf de masclisme impregna la informació esportiva, particularment la futbolística. En un senzill exercici de zàping, ens adonem de seguida de la magnitud de la tragèdia. ¿Qui protagonitza la major part de tertúlies? ¿Quin paper hi acostumen a tenir les dones, en cas que se'ls concedeixi un espai? El "cas Carbonero" només és la punta de l'iceberg d'un problema que té arrels històriques profundes i caldria debatre amb tota la seriositat necessària, ateses les nefastes conseqüències, derivades de la proliferació d'estereotips sexistes en els mitjans. Però suposo que ningú està interessat en aquestes bagatel·les. Millor que esperem a la propera espifiada i tinguem els ganivets ben esmolats. L'espectacle ha de continuar.