Cristóbal Montoro no és cap "macarra"

El mateix dia que es decidia si Artur Mas compareixeria al Parlament, a donar explicacions sobre el Cas Palau, el portaveu Francesc Homs va qualificar el Ministre d'Hisenda de "macarra". Va utilitzar el mot adequat? Imatge extreta de Google.

Si busqueu al diccionari català la paraula "macarra", no la trobareu. Haureu  d'admentre, encara que sigui a contracor, que el portaveu del Govern va emprar un castellanisme com una casa de pagès. Francesc Homs, un representant nostrat de Convergència i Unió, va incórrer en una errada lingüística garrafal. Passada la decepció inicial, encara ens queda el dubte de saber si el bo del Quico es referia a un "macarró", que és aquell personatge que viu a  costa d'una prostituta, o bé qualificava Montoro de "pinxo" o "xaró". En la primera accepció, serian necessari aclarir si la "fulana" en qüestió seria la Generalitat de Catalunya, pressionada vilment, com una treballadora sexual, en situació d'esclavitud. Per contra, si ens trobéssim en el segon cas, no penso que l'exabrupte tingués la mateixa virulència, per la qual cosa no hauria calgut que ni Duran ni el mateix Homs s'abaixessin els pantalons i demanessin disculpes, en una nova mostra de penosa subordinació al partit de José María Aznar.

El republicà Joan Tardà tampoc no s'ha tallat un pèl i ha acusat el Ministre d'Hisenda de practicar terrorisme social, tot assegurant-li que les mobilitzacions ciutadanes faran que se li congeli el somriure. Tota aquesta escuma verbal no va pas desencaminada, si tenim en compte la diligència amb la qual el PP ha posat en marxa la serra elèctrica -la destral és massa lenta i no provoca un toll de sang tan important-. Per altra banda, Cristóbal Montoro té un llarg currículum, al servei de les grans fortunes i ara s'acarnissa amb l'opressió fiscal, contra la ciutadania a la qual suposadament hauria de servir. Dit això, convindria que els actuals representants del partit de Macià fessin una reflexió profunda. Si estan tan preocupats per les pràctiques de la dreta, no s'entén que impedeixin que el President de la Generalitat doni explicacions al Parlament, arran de l'espoli perpetrat per Millet i Montull i el presumpte finançament irregular de CDC. Per la seva banda, si als acòlits de Mas els resulta tan desagradable l'actitud dels companys de files d'Alícia Sánchez-Camacho -cap novetat-, tampoc haurien d'haver-hi pactat. Tot plegat, fa la impressió d'espectacle d'opereta, atès que els fets no demostren cap mena de consonància amb els discursos. Més aviat sembla que aquests estiguin al servei de la distracció, la cortina de fum ideal per a tapar-se mútuament les vergonyes. Ve't aquí que les paraules, poc acurades i grolleres, se les emporta el vent. Així de feliços ens tenen.