El preu d'una guerra


Aquell conflicte que la ministra Chacón va explicar pràcticament com una missió humanitària, ha esdevingut, no se sap ben bé com, una guerra sagnant, de les de tota la vida. Ja no es veuen tantes diferències entre l'Iraq de Bush i l'Afagnistan d'Obama, flamant Nobel de la Pau. Aquesta vegada, però, no hi ha hagut protestes. Iraq i Afganistan, dues guerres perdudes. L'escriptor Tahar Ben Jelloun, en un article recent, demanava al president Obama que busqués una solució no militar al conflicte. Mentrestant, la petjada de l'hostilitat es dibuixa, implacable i silenciosa: destrucció, mort, estrès posttraumàtic, inestabilitat, por, més violència... el preu d'una guerra.

Comentaris

Clidice ha dit…
no som prou conscients de l'enormitat dels desastres que provoquem, arreu del món, només per mantenir un statu quo que creiem inatacable.
Clidice, recordo una gala dels Goya on els actors de l'star system espanyol clamaven a luníson contra la guerra de l'Iraq. A la gala d'ahir, en canvi, ningú no va dir ni mu i avui el president Zapatero ha rebut els actors guardonats, en un clar gest de complicitat... ¿És hipocresia o potser una guerra és de més "bon rotllo" que l'altra?
Clidice ha dit…
és que en aquest nostre país (?) hi ha coses que "vénen" i coses que no. I parlar de segons què, quan manen els uns, fa lleig, perquè perilla la nòmina. Només cal veure quines legislacions estan duent a terme els socialistes de cara el món de la cultura, la infal·lible tàctica de la subvenció i de l'afavoriment. I quan una és d'esquerres i veu això, li vénen moltes ganes d'anar-se'n a la muntanya a discutir-se amb cabres :(

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia