Una (altra) pel·lícula de BCN
Ahir a la tarda, després de dinar, vaig anar a passejar per Rambla Catalunya. De tant en tant, havia de fer alguna parada per reposar a l’ombra i beure una mica d’aigua. Feia una calor infernal. A la cantonada amb Rosselló, hi vaig veure una dona asseguda al sol, pidolant amb un nadó en braços. Era tan menut i estava tan immòbil que semblava de joguina. Vaig trucar al 092 per informar dels fets, amb l’ànima ben encongida. Em van assegurar que l’avís ja estava donat i que farien alguna cosa al respecte.
Tinc els meus dubtes sobre si els infants són protegits adequadament d’aquestes explotacions salvatges. On deu ser el nadó, ara? I la dona?
A vegades penso que anem massa lluny a buscar la barbàrie, la tenim a la cantonada i no hi parem prou atenció.
A vegades penso que anem massa lluny a buscar la barbàrie, la tenim a la cantonada i no hi parem prou atenció.
Potser Barcelona és la millor botiga del món, una postal incomparable, però la marginalitat i el sofriment que s’hi veuen, en ple centre, fan entristir de tal manera que cap targeta de crèdit no hi pot posar remei. Que algú en faci una pel·lícula, si us plau.
Comentaris
Fa poc que puc dir que sóc psicòloga i admiro molt a les persones que en sou de formació i de professió, perquè jo de moment de professió ben poca.
Felicitats pel teu blog.
Utnoa
Clidice: el més trist és que ens immunitzem a tot i de mica en mica ens tornem inhumans. Vaig veure el centre de la "city" ple de venendors ambulants, de begudes, bandes de joves deambulant... i tots plegats fent veure com si res.