Una (altra) pel·lícula de BCN


Ahir a la tarda, després de dinar, vaig anar a passejar per Rambla Catalunya. De tant en tant, havia de fer alguna parada per reposar a l’ombra i beure una mica d’aigua. Feia una calor infernal. A la cantonada amb Rosselló, hi vaig veure una dona asseguda al sol, pidolant amb un nadó en braços. Era tan menut i estava tan immòbil que semblava de joguina. Vaig trucar al 092 per informar dels fets, amb l’ànima ben encongida. Em van assegurar que l’avís ja estava donat i que farien alguna cosa al respecte.
Tinc els meus dubtes sobre si els infants són protegits adequadament d’aquestes explotacions salvatges. On deu ser el nadó, ara? I la dona?
A vegades penso que anem massa lluny a buscar la barbàrie, la tenim a la cantonada i no hi parem prou atenció.
Potser Barcelona és la millor botiga del món, una postal incomparable, però la marginalitat i el sofriment que s’hi veuen, en ple centre, fan entristir de tal manera que cap targeta de crèdit no hi pot posar remei. Que algú en faci una pel·lícula, si us plau.

Comentaris

sànset i utnoa ha dit…
Fa alguns mesos que segueixo aquest blog perquè les teves opinions em resulten interessants, però gairebé mai tendeixo a escriure.

Fa poc que puc dir que sóc psicòloga i admiro molt a les persones que en sou de formació i de professió, perquè jo de moment de professió ben poca.

Felicitats pel teu blog.

Utnoa
21 d’agost del 2009, a les 20:46
Clidice ha dit…
A vegades penso que estem tan acostumats a viure en el nostre núvol de cotó de sucre que, quan ens apareix la realitat, talment una pústula, ens quedem garratibats, com si no pogués ser veritat. La realitat, si més no percentualment, és la dona pidolant amb un bebè, nosaltres només som un miratge que ja s'acaba.
22 d’agost del 2009, a les 11:55
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Utnoa: a partir d'ara, no et tallis un pèl en escriure, si és que en tens ganes, totes les opinions són benvingudes, sempre que siguin respectuoses. I pel que fa a la professió, endavant!

Clidice: el més trist és que ens immunitzem a tot i de mica en mica ens tornem inhumans. Vaig veure el centre de la "city" ple de venendors ambulants, de begudes, bandes de joves deambulant... i tots plegats fent veure com si res.
22 d’agost del 2009, a les 12:52
Clidice ha dit…
Dons Clara, ja cal que ens n'anem adonant, perquè o molt m'equivoco o això ens petarà als morros que "enrigui-se'n vostè" de les "banlieue", que ara, a més, hi ha una crisi brutal. Fa molta angúnia saber que som l'última generació que ha pogut gaudir de tots els avantatges que alguns encara gaudim. I ja no pas per allò que podrem perdre (la vida també, si la cosa peta pels descosits), sinó per allò que no gaudiran mai els qui ens succeeïxen, estem en mans d'uns quants que tot ho volen per a ells i nosaltres, agafats a la barana, intentem esquivar els cops de peu que ens venten per tal de fer-nos fora del vaixell que s'enfonsa. N'hi ha que, però, ja fa tems que són a l'aigua.
22 d’agost del 2009, a les 13:02
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació