On és el culpable?

No sé si coincidireu amb mi però penso hi ha una tendència força generalitzada a la nostra societat a criminalitzar un col·lectiu o altre. Un fenomen que, segons alguns psicòlegs, ens dóna certa seguretat davant del caos.

A vegades els toca el rebre als capellans, en altres ocasions als Mossos. Tot sovint als polítics, d'un partit o de l'altre. També al personal sanitari o als mestres. Després hi ha els clàssics: immigrants, malalts mentals, toxicòmans i prostitutes. Pobres, en general. Homosexuals, lesbianes, transsexuals. Els ciutadans de determinades comunitats autònomes també són un grup recurrent en qui dipositar la culpa. Els homes es queixen de les dones. Les dones dels homes...

Necessitem bocs expiatoris com l'aire que respirem. Hi ha una voluntat desesperada d'ubicar la maldat en algun lloc concret, sigui quin sigui. I el tema sempre és el mateix. Que tant la bondat com la capacitat de destrucció són a tot arreu. Aquí i allà. No gaire lluny. A la feina, a la cantonada, a la família... Dins nostre.