Celebracions per compromís


Getty Images


En arribar les festes nadalenques, un dels dilemes que sorgeix és si cal assistir o no als àpats als quals hem estem convidats, en l'àmbit familiar o laboral. La problemàtica no rau en com «sobreviure» el dinar o el sopar en qüestió -tal com hem comentat en altres ocasions, aquíaquí, o aquí- sinó directament si convé fer-hi acte de presència. Els dubtes acostumen a ser més acusats quan han esclatat conflictes seriosos durant l'any i encara ho són més en el cas que s'hagin patit episodis d'assetjament psicològic o algun altre tipus d'abús, de manera directa o vicària. 

Aquesta no és pas una qüestió anecdòtica, si tenim en compte com n'han quedat d'erosionades les relacions humanes, en el context de les privatitzacions, la reforma laboral i l'austeritat. Si ens centrem en l'entorn del treball, un dels temes que s'acostuma a posar damunt la taula en els consultoris de psicologia és la desconfiança vers els companys o superiors, que poden percebre's com a adversaris amb «dues cares», els quals, després d'haver-te dedicat un somriure radiant d'orella a orella, són ben capaços de clavar-te la punyalada per l'esquena, en el moment més inesperat, sense mostrar cap senyal de contradicció entre un gest i l'altre. 

Malauradament, aquesta percepció, que unes quantes dècades enrere hauria semblat un xic paranoica, queda confirmada massa sovint per una realitat despietada. Els empleats són tractats habitualment com a mocadors pensats per a ser usats i llançats posteriorment a la paperera. Després de rebre un tracte denigrant, és comprensible que no quedin cap ganes d'interpretar un paper estel·lar al voltant d'una taula, per més Nadal que s'apropi. De fet, em fa la impressió que en algunes empreses no es conceben aquestes «joioses» trobades com una oportunitat per a millorar les relacions entre col·legues sinó com l'escenificació d'una pretesa normalitat, encaminada a emblanquir les manques de respecte més ignominioses.

En aquestes perverses circumstàncies, a la meva manera de veure, és aconsellable actuar en consonància amb els propis sentiments, a fi i efecte que la forçada alegria festiva no esdevingui un nou acte de simbòlica humiliació. Si encara queden dubtes, es poden apuntar en un paper totes les ocasions en les quals hàgim sentit la nostra dignitat trepitjada i potser llavors es veurà més clara la decisió que cal prendre.

Bon Nadal per a tothom, especialment per a les persones íntegres, sensibles i vertaderament respectuoses que sobreviuen en aquest món enfosquit. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No és la serotonina, és la misogínia

Catorze anys d'absència

Contra la criminalització dels escoltadors de veus