Vaga de fam, dues qüestions espinoses

L'exposició visual al menjar i l'eventual alimentació forçada dels presos polítics són un parell de temes controvertits que cal valorar des d'un punt de vista psicològic i que han tingut nombrosos precedents en la Història. Imatge extreta de Fine Art America.

D'ençà que va començar la vaga de fam indefinida dels presos polítics catalans per a denunciar la dificultat d'acudir a instàncies judicials europees, a causa del bloqueig del Tribunal Constitucional, que han emergit tot un seguit de polèmiques respecte el tracte que cal dispensar-los. Paga la pena de recollir-les i comentar-les també aquí perquè tenen una indiscutible rellevància des del punt de vista de l'afectació de l'anomenada salut mental. A banda de la repercussió psicològica vinculada a les seqüeles estrictament mèdiques, determinades circumstàncies hostils poden suposar-los un problema afegit.

En el cas de Sánchez i Turull -suposo que per a Forn i Rull succeirà el mateix- els mitjans s'han fet ressò del fet que, malgrat que dejunin, el protocol de Lledoners estableix que ambdós hauran de tirar endavant amb la rutina habitual, la qual cosa inclou l'assistència al menjador i la realització de les tasques que hi tenen assignades. A banda de l'esgotament físic que pot comportar aquesta exigència, cal valorar l'efecte de l'exposició visual als aliments. Tal com va explicar el mestre de les Illes Jaume Sastre al programa Preguntes Freqüents, aquesta no és precisament recomanable quan no els pots ingerir. En base a la seva pròpia experiència l'any 2014 i de la qual havia parlat prèviament amb Jordi Sánchez, el professor va recordar que el més recomanable era no mantenir cap mena de contacte amb el menjar i que el vaguista estigués acompanyat en tot moment d'algú que en controlés l'estat de salut perquè si sorgís alguna complicació, n'hauria de respondre el màxim responsable del centre on estan reclosos.


Una altra qüestió espinosa que s'ha posat damunt la taula és què caldria fer -desitgem que aquest moment no arribi mai- si la salut dels presos empitjorés de manera dramàtica.  Fora de l'àmbit penitenciari, aquests dilemes són coneguts també pels psicòlegs a l'hora d'abordar estats crítics de persones amb anorèxia nerviosa, els quals susciten tota mena de reaccions tant a favor com en contra de les intervencions dràstiques. En alguns mitjans s'ha publicat que, a part de l'ingrés hospitalari previst, com a mesura extrema, un jutge en podria autoritzar l'alimentació forçada a través de sèrum i per indicació del metge. Ara bé, també s'ha apuntat que el codi deontològic dels professionals de la medicina no inclou cap acció que vagi en contra de la voluntat del pacient; així ho han exposat diversos facultatius en diferents mitjans. 

Com a exemple d'aquesta darrera polèmica podem esmentar les vagues de fam de les sufragistes  en la seva lluita per a aconseguir el vot per a la dona ara fa un segle i que no desperten l'interès dels periodistes -l'omnipresent Gandhi acapara gairebé tota l'atenció. Aquelles dones extraordinàries, fermament determinades, van patir autèntiques tortures, entre les quals les alimentacions forçades, denunciades en la il·lustració d'aquest post i que els van comportar greus conseqüències. Un altra vulneració flagrant dels drets humans, no massa coneguda tampoc, la van patir els detinguts del camp de concentració de  Guantánamo, sotmesos a la mateixa cruel obligació. Esperem que les veus del passat siguin compreses i no s'hagin de sofrir tants turments en el present. Tot el meu suport als vaguistes i a les seves famílies.