Aquest Nadal, regalem comunicació

Una imatge de l'exposició fotogràfica Incomunicados

Arran del cas d’espionatge al restaurant “La Camarga” alguns empresaris han declarat als mitjans que no volen parlar de temes “delicats” a través del mòbil. S’estimen més deixar el terminal a l’oficina i reunir-se en un parc, per estalviar-se el mal tràngol de pensar que algú els està enregistrant la conversa. No es tracta de cap deliri paranoide sinó d’una preocupació prou raonable, atesos els incomptables informes encarregats a la famosa agència “Método 3”. Em vaig imaginar l’escena i mentre m’hi recreava me’n feia creus. En plena revolució digital, quan els Iphone i les tauletes ho inunden tot, dos executius encorbatats es trobaven per passejar a la Ciutadella, on hi discutien sobre si pagarien tal o qual quantitat en A o en B. No havien pas decidit desfer-se dels aparells per motius ideològics –les guerres pel coltan del Congo els importen un rave i l’espiral frenètica del consumisme, també- sinó per qüestions estrictament pràctiques i d’interès individual.

Un dels esculls amb els quals han topat les noves tecnologies és el temor, cada cop més generalitzat, al control dictatorial. Tal com ens ha ensenyat Edward Snowden, s’albira en l’horitzó la implantació d’una mena d’estat totalitari digital. L’ombra del temible “Gran Germà” orwellià plana per damunt dels nostres caps i aquest horror ha generat una reticència gens menyspreable vers les pantalles. Una altra de les preocupacions habituals és la creixent incomunicació que, a parer de molts ciutadans, s’observa en l’entorn circumdant. Algunes de les queixes que escolto amb freqüència al consultori estan relacionades amb la quantitat de temps que parelles, fills o amics, esmercen en respondre els incomptables estímuls que els arriben del món virtual. Moltes persones mostren preocupació pel fet que ja no es dialoga prou dins de la nostra comunitat i consideren que, de mica en mica, es perden habilitats per a la relació íntima, cara a cara. La xarxa és molt més que un mitjà.

Tota la parafernàlia digital configura la nostra manera de comunicar-nos i ens empeny cap als vincles ràpids, de fàcil connexió i desconnexió. No es tracta de negar els indiscutibles avantatges que “Google” ha aportat a la nostra vida, sinó de reconèixer que per aquestes eines també se’n paga un preu elevat, en forma de superficialitat i escassa concentració. L’escriptor Nicholas Carr (2011) explica que sent enyorança del cervell antic, aquell que utilitzava en l’etapa analògica de la seva evolució personal. S’adona que després d’haver passat unes quantes hores davant de l’ordinador, té serioses dificultats per llegir una novel·la com “Guerra i Pau”. Segur que molts de vosaltres també heu experimentat aquests canvis, que tan bé s’expliquen quan s’apel·la a les investigacions sobre plasticitat neuronal. Potser és una bestiesa això que escric però penso que la desconnexió serà un valor a l'alça, en els anys que vindran. Crec que és un bon regal per aquestes festes, perquè comporta un estalvi de temps i diners, alhora que ens retorna a dolços temps passats. Que passeu un bon Nadal, ben a prop de tots els que estimeu.

Referència

• Carr, N. (2011). Superficiales ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes?. Madrid: Taurus.