Quatre reflexions blocaires

Imatge extreta de Web4device

Una setmana més, estic davant de la pantalla de l'ordinador amb el propòsit d'escriure un post, la lectura del qual no suposi una pèrdua de temps per qui es decideixi a clicar-lo sinó que aporti algun petit element per a la reflexió. Com que de tant en tant m'agrada pensar sobre l'activitat blocaire avui dedicaré una estona a desgranar els avantatges que trobo que comporta aquest modest ofici per veure si, de passada, animo aquelles persones indecises que ho voldrien intentar però encara no gosen llançar-se a la piscina. 

L'exercici d'escriure un bloc sobre psicologia el trobo recomanable principalment per a qualsevol estudiant o professional que desitgi mantenir-se al dia. El compromís «autoimposat» que implica el fet de tenir una pàgina oberta aporta la pressió necessària que condueix a ordenar periòdicament les idees i donar-los una forma concreta, que resulti atractiva pel lector i estigui, alhora, en harmonia amb el contingut escollit. Em sembla un antídot força eficaç per deixar de construir castells en l'aire. No cal esperar que arribi un «gran tema» ni tampoc tenir una quantitat ingent d'informació per posar-se a teclejar perquè els dies passen i finalment tocarà arremangar-se. 

Jo segueixo una mena de principi d'economia domèstica a l'hora d'entrar en matèria, que em permet no desaprofitar els aprenentatges valuosos de la setmana, els quals, si no quedessin reflectits en un article, segurament oblidaria amb facilitat. Potser hi ha ocasions en què tinc la nevera plena i això em permet elaborar un plat sofisticat, per llepar-se'n els dits, però n'hi ha d'altres -la majoria- que m'haig d'espavilar per elaborar un menú baratet i que faci el fet. Els ingredients són ben variats: assajos, pel·lícules, reptes laborals, converses personals, novel·les, reportatges, etcètera. Totes les vivències hi poden tenir cabuda i de tot plegat se'n pot extreure alguna reflexió, més o menys encertada i generalment de caràcter provisional. Cal estar alerta i no caure en la temptació de jugar a ser gurus dels fogons. Els «cuiners estrella» de vegades acaben estrellats. 

A banda de ser un motor de reciclatge professional, el bloc és un taller d'escriptura, un espai de crítica i un laboratori d'idees. Avui, els articles que s'hi recullen són un esborrany mal acabat però qui sap si demà seran una xerrada ben estructurada o allò que cadascú decideixi que puguin esdevenir. Evidentment, aquest procés creatiu no és cap camí de roses. Hi ha moments complicats, dolorosos. Per la manca de temps, per les renúncies,  pels dubtes sobre allò que realment pretens transmetre i, malauradament, també pels límits creixents a la llibertat d'expressió. Per més que ho intentem, no crec que tinguem un control conscient sobre l'autocensura. Ras i curt, estimo aquest ofici amb devoció però de vegades el detesto des del fons de les meves entranyes... Ens retrobarem la setmana vinent.