El Photoshop d’Inma Cuesta, un tema important

L’actriu Inma Cuesta va tenir el coratge de denunciar a través del seu compte d'Instagram l’ús desproporcionat del Photoshop en unes imatges seves publicades al suplement Dominical del Periódico de Catalunya.

A banda de tenir una marcada tendència al Photoshop informatiu El Periódico de Catalunya també incorre de tant en tant en el retoc fotogràfic, que ha esdevingut un hàbit complusiu en la majoria de publicacions. Generalment, aquestes modificacions van encaminades a oferir una imatge més esvelta i lliure d’imperfeccions, malgrat que en algunes ocasions també s’han utilitzat per simular una edat més avançada –en anuncis de cremes antiedat, per exemple- o bé per ocultar costelles massa marcades i cares excessivament xuclades.

 Arran de l’enorme polseguera que ha aixecat el cas, el director del diari, Enric Hernández, s’ha vist obligat a demanar disculpes però ha matisat que ells no van pas rebre l'original sinó la versió retocada que va enviar-los l’agència Ellas Comunicación, que porta la promoció de la darrera pel·lícula de la intèrpret. Malgrat que s’agraeixen les explicacions, costa d'entendre que no s’adonessin que la imatge no era natural en absolut ni denunciessin aquestes intolerables exigències. Val a dir que Eduardo Noriega  destil·la igualment una bellesa irreal en la foto conjunta. Ignorem si a ell també van polir-lo a cop de ratolí.

Algunes companyes de professió han rebut amb aplaudiments la denúncia de Cuesta, una aprovació a la qual s’ha sumat un bon nombre d’internautes. Amb tot,  alguns lectors també s’han queixat de la intranscendència de la notícia, a la qual s’ha donat, segons el seu parer, una importància desproporcionada. Personalment, crec que es tracta d’un assumpte rellevant, en la mesura que comença a trencar-se el silenci imposat per la indústria de l'entreteniment i també perquè l’aparició d’imatges de dones exageradament primes als mitjans té unes conseqüències dramàtiques pel que fa a les preocupacions respecte la imatge corporal de les dones. Nombrosos estudis posen de manifest que l’exposició a aquests cossos ideals fa sentir malament les noies; provoca que experimentin ràbia, inseguretat i tristesa. Això per no entrar a valorar-la en el conjunt de factors socioculturals lligats a l'etiologia dels "trastorns alimentaris".

Segons s’ha publicat al blog Research Digest, de la British Psychological Society, encara hi ha motius per a l’esperança. Un estudi recent indica que la nefasta influència de les models no és subliminal sinó que es requereix la nostra atenció per a provocar els esmentats afectes negatius. Dit amb altres paraules: és necessària la focalització perquè d’altra manera aquesta violència simbòlica esdevé innòcua. Amb la finalitat de protegir-nos, una opció seria deixar d’observar-les conscientment i així ens estalviaríem les comparacions odioses però aquesta estratègia està molt lluny de ser cap panacea. L’opinió de les celebritats i el boom puntual de suport que les acompanya a través de les xarxes socials també té els seus límits, encara que siguin un senyal positiu de rebuig vers la tirania de l’estètica. 


No m’agrada massa establir analogies amb la salut però si acceptem com un fet provat que una dieta elaborada a base de menjar precuinat provoca determinades malalties ja seria hora de prendre consciència de debò dels problemes psicològics que es poden desencadenar arran de la imposició d’aquests cànons de bellesa impossibles. El sofriment psicològic és perfectament evitable i no l’hem de tolerar. Senyores i senyors dels mitjans: A què esperen per abandonar definitivament la hipocresia i prendre mesures serioses al respecte?