Rebel·lió okupa i mansions orgiàstiques (tot en un sol dia)


Després de l'enrenou okupa, a ¿Quién vive ahí? van mostrar una magnífica mansió amb platja artificial



D'un extem a l'altre. Superada una jornada marcada pel vandalisme okupa, no vaig tenir cap altra ocurrència que posar La Sexta i practicar una sessió mediàtica de masoquisme del dur, força semblant a la que representa Mujeres Ricas, a la mateixa cadena. Si formuléssim la pregunta que dóna nom al programa, en un sondeig a l'atzar, arreu del país, probablement obtindríem tot tipus de respostes. En bastantes vivendes hi ressonarien ecos ancestrals, tancades com estan de fa anys i panys, sense possibilitat de venda ni de lloguer. Probablement, algunes també serien de construcció recent i noves de trinca, aturades en el temps per la punxada de la bombolla immobiliària. Hi trobaríem pisos pastera, atapeïts a rebentar. Pisos d'estudiants o de parelles joves, que estiren el sou fins a límits inversemblants. Famílies amb fills de trenta i tants, que han tornat a casa després d'una separació matrimonial i haver perdut la feina. Habitatges ruïnosos, amb pensionistes supervivents de mil desventures -per postres, víctimes de mobbing immobiliari-. Algunes cases decents, de persones que respiren alleujades de deutes, perquè no. Altres hipotecades a quatre dècades. També ensopegaríem amb una selecta minoria que gaudeix de mansions espectaculars, com les que apareixen en aquest producte de Globomedia. Platja artificial, sauna, gimnàs, piscina interior, banyera amb hidromassatge, sala de billar... en fi, tot allò que necessita qualsevol mortal per a viure amb un mínim de dignitat. En general, no són tan interessants les vivendes -algunes decorades amb un gust profundament hortera- com els propietaris que les habiten. En general, llevat honroses excepcions, es tracta d'amfitrions als quals els agrada visiblement ostentar, fins al punt que provoquen certa llàstima, per no dir ganes de cridar i estirar-se dels cabells. Al meu entendre, aquí és on rau la principal pega del format. És una pena que els soferts reporters que els visiten no aprofundeixin més en les seves professions, se'ls veu tan ociosos que es fa difícil entendre com s'ho fan per treballar de sol a sol i poder mantenir tant de luxe, a tort i a dret. Només apareix alguna etiqueta damunt de la pantalla, de tant en tant, amb una brevíssima informació: Fulanito trabaja en el mundo de la construcción. La majoria es dedica o s'ha dedicat al mateix sector. M'agradaria tenir més detalls, no em malinterpreteu, ara només ens faltaria sospitar! Tots sabem que els bons empresaris són els que generen riquesa i fan prosperar aquest país.



Comentaris

Clidice ha dit…
En fas un retrat tan precís que em sembla que em puc estalviar el programa, i la societat també :(
Si el mires amb positivitat, aquest programa es pot considerar un document sociològic, fins i tot amb un punt d'esperit crític, els reporters fan preguntetes amb bastanta sornegueria, de manera que els propietaris queden força retratats... Ens hauríem de fer mirar perquè només criminalitzem els okupes i molts empresaris 'respectables' esquiven els jutjats i mengen llagosta als millors restaurants, per celebrar la seva bona sort...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia