L'home és un llop per a l'home

Més que un psicòleg de referència, Sigmund Freud sempre m'ha semblat un pensador brillant i un magnífic escriptor. Avui he recuperat algunes de les seves imprescindibles reflexions sobre l'agressivitat humana, extretes d'El malestar en la civilització i traduïdes al català per Josep-Maria Terricabras.


"Si, si aquell extraordinari manament fes així: 'Estima el teu proïsme com el teu proïsme t'estima a tu', llavors no el contradiria. Hi ha un segon manament que encara em sembla més incomprensible i que desferma en mi una oposició encara més vehement. Fa així: 'Estima els teus enemics'. Si m'ho rumio bé, no tinc raó de rebutjar-ho com si fos una exigència més forta. En el fons, és la mateixa." (pàg. 82.)

"La part de realitat volgudament dissimulada al darrere de tot això és que l'home no és un ésser amable, necessitat d'amor, que, com a molt, també es defensa quan és atacat, sinó que, entre les seves aptituds pulsionals, també s'hi pot comptar una bona dosi d'agressivitat. En conseqüència, el proïsme no és per a ell només un possible ajudant i objecte sexual, sinó també la temptació de satisfer en ell la seva agressió, d'aprofitar la seva força de treball sense compensació, d'usar-lo sexualment sense el seu consentiment, d'apoderar-se dels seus béns, d'humiliar-lo, d'infligir-li dolor, de torturar-lo i de matar-lo. Homo homini lupus; després de totes les experiències de la vida i de la història, qui s'atreveix a qüestionar aquesta tesi?" (pàgs. 83-84.)

"La qüestió decisiva de l'espècie humana em sembla que és aquesta: si la seva evolució civilitzadora aconseguirà dominar, i en quina mesura, el trastorn de la vida en comú provocat per la pulsió humana d'agressió i d'autodestrucció. En relació a això, precisament l'època actual potser mereixi un interès especial. Ara els humans han arribat tan lluny en el domini de les forces de la naturalesa que, amb el seu ajut, ho tenen fàcil per exterminar-se els uns als altres fins que no quedi ningú. Això ells ho saben, i d'aquí ve una bona part de la seva intranquil·litat actual, de la seva infelicitat, del seu espaordiment. I ara s'ha d'esperar que, dels dos poders celestials, l'altre, l'etern Eros, faci un esforç per sortir vencedor en la lluita amb el seu rival, igualment immortal. Però, qui en pot preveure l'èxit i el resultat?" (pàg. 127)

Comentaris

ivaxavi ha dit…
Avui en dia, s'ha possat de moda excesivament la autoestima, i crec que hi ha un poquet massa (i a més, barata) en moltes persones. Crec que tant roïn és aquest excés com la mancança.
Sense una bona autoestima és fàcil caure en relacions poc convenients...
No s'ha de confondre autoestima amb prepotència! són dues coses ben diferents.

Traducció del blog