Dos anys més tard


Familiars de les víctimes de l'accident d'Spanair, en una roda de premsa



Que Telecinco és un abocador incontrolat d'escombraries, fa temps que ho sabem. No obstant això, en el cor d'alguns espectadors, on encara es conserva la mica d'innocència imprescindible per a sobreviure, hi quedava l'esperança que existien certes fronteres que no es traspassarien. Ens equivocàvem, evidentment. En nom de la llibertat, que finalment són els índexs d'audiència, tot és defensable. Malgrat que els familiars de les víctimes hagin expressat el seu complet rebuig, avui s'estrena la minisèrie sobre l'accident d'Spanair. Tant se val que les persones directament afectades ho considerin una brutal agressió. Per quin set sous haurien de dictar la programació d'una cadena privada? Quan va tenir lloc el sinistre, vaig escriure un article per a El Punt on hi criticava el paper de determinats polítics i mitjans de comunicació, incapaços d'estar a l'alçada de les dramàtiques circumstàncies. Finalitzava amb la incertesa sobre el futur:


"Em pregunto què passarà quan decaigui l'apogeu de la notícia. Quedaran famílies destrossades i moltes incògnites per resoldre. El ritme vertiginós de l'actualitat fagocitarà l'interès per dilucidar les causes de l'accident. Hi haurà algú que n'estirarà el fil fins a les últimes conseqüències? Se'n determinaran els responsables? Els familiars de les víctimes rebran el suport que mereixen? Es farà tot el que calgui per garantir més seguretat en els vols? Molt em temo que no tenim la certesa que, d'aquí a uns anys, en recordar el drama de la T4, la ferida haurà cicatritzat"


Ho llegeixo i penso que em vaig quedar curta. L'escenari actual és el termòmetre de la decadència de les altes esferes, en aquest país. Dos anys més tard, les víctimes es senten igualment desprotegides davant de les autoritats i demanen més atenció sobre el cas. Atenció judicial, s'entén, no morbositat mediàtica. Calen respostes per a poder conviure amb el sofriment, no més sal a la ferida. La narració dels fets és fonamental a l'hora de recuperar-se d'un trauma psicològic. Si la investigació encara està oberta, quin efecte pot tenir la versió emesa en la ficció? Per quin motiu es creuen amb el dret d'interpretar la seva història? Han passat dos anys i res ha canviat. Amb tot, cal recordar que, per més que s'hi esforcin, mai podran arrabassar la dignitat als familiars. Ells estan infinitament per sobre de la mediocritat i la barbàrie.



Comentaris

Clidice ha dit…
hi hauria d'haver lleis que frenessin l'obscenitat :(
Si una persona dóna un cop de martell al cap a una altra, tots estarem d'acord que l'agressió física mereix un càstig. Malauradament, quan la violència és de caràcter moral, tot es torna relatiu, malgrat que les ferides que pugui deixar siguin molt més profundes... Haig de dir que el cas de la sèrie d'Spanair m'ha deixat glaçada, no m'esperava una infàmia d'aquestes dimensions!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia