Humor reial

Qui és aquest home?

Ahir es va emetre l'últim Polònia de la temporada. L'única crítica que se m'acudeix és la seva irregularitat, a vegades aplica un humor mordaç, de gran itel·ligència i en altres ocasions, en canvi, resulta excessivament tou i potser un pensament groller. En qualsevol cas, seria difícil imaginar la televisió sense un programa de sàtira política, ara que ens hi hem acostumat. Pel meu gust, un dels personatges més ben trobats i diria que fins i tot necessaris és el rei, Toni Albà. Em costa pensar en una figura de tanta rellevància, més protegida pels mitjans, de la qual no es puguin fer explícits certs detalls dels negocis, intervenció en la vida política o relacions a nivell internacional. En sabem ben poca cosa del rei Joan Carles. Si volem informar-nos, no tenim més remei que tafanejar per internet, perquè res no transcendeix a la llum pública, a través dels mitjans tradicionals. Malgrat que els professionals disposin d'informació (s'han publicat llibres d'investigació, amb certes dificultats de distribució), es fa francament difícil que vagin més enllà de la dinàmica aduladora, pròpia de la tertúlia rosa. Si se n'anessin de la llengua, probablement, s'acabaria el bròquil. No està el pati com per jugar a fer de periodista. El cas és que, tal com jo ho veig, l'humor serveix de vàlvula d'escapament, entre tants somriures de complaença. Com que és inviable decidir democràticament sobre la continuïtat de la monarquia, que ens permetin riure de debò. Menys dóna una pedra, no?