Tots som psicòlegs

He sentit un munt de vegades expressions del tipus Jo sóc molt psicòleg o A mi se'm dóna molt bé la psicologia, a persones conegudes (i saludades, com diria Pla). No és que estiguin en possessió de cap títol acadèmic ni que hagin fet algun curs específic. Simplement, fan referència a una mena d'intuïció natural que els permet penjar-se la medalla. Així de fàcil. Opinen de tot i de tothom, amb una desimboltura que faria empal·lidir els tertulians de premsa rosa més bregats. En determinats diaris o blogs, les barbaritats abunden: dissertacions sobre consum de substàncies, abusos a menors, agressions masclistes... No cal pas informar-se en profunditat. Per què?
En certs àmbits, encara es considera la psicologia una mena de pseudociència, en la qual és possible ficar cullerada sense pudor. No sé quants cops m'he posat les mans al cap en llegir determinats consultoris sentimentals o sexològics, escrits pel primer il·luminat ociós que ha decidit llançar-se a la piscina. Al mateix temps, són incomptables els individus que munten la paradeta terapèutica sense haver cursat cap formació rigorosa, que garanteixi l'exercici d'una praxis responsable. Sortosament, en aquest país d'agosartas, encara no he sentit ningú que afirmi que se sent molt arquitecte, metge, economista o fuster... Espero que mai no arribi el dia.

Comentaris

joan ha dit…
I que m’han dius de tota aquesta colla que escriuen llibres penjant-se l’etiqueta de gran “guru”??
Aprofitant-se de la pobre gent que pensa que llegir un llibre es igual ca anar a cal psicòleg, o fins i tot millor
Clidice ha dit…
Això serà perquè no has estat mai al costat d'un grupet d'homes que observen una obra, te'n faries creus! Bromes a banda, tampoc és tan feliç aquesta titulitis que ara ens enfarfega, perquè hi ha coses que es treuen de mare, i en situacions amb què n'hi ha prou d'aplicar el sentit comú, acabem tots a ca'l psicòleg, o a ca l'advocat, o ... Ara sembla que només un títol ens pot solucionar tots i cadascun dels entrebancs de l'existència i penso, honestament, que no cal. Més que res perquè a mi, m'encanta el bricolatge ^^
Joan, hi ha alguns llibres d'autoajuda que estan francament bé, tot depèn de la honestedat i la professionalitat amb què estiguin escrits. Evidentment, els individus que van de gurús per la vida millor tenir-los ben lluny!

Clidice, no cal anar al psicòleg ni a l'advocat per una minúcia, estem d'acord, però la gent que de debò ho necessita a vegades cau en mans de qualsevol desaprensiu sense titolació.
Clidice, afegeixo que el tema del bricolatge "amateur" està molt bé però m'imagino que mai se t'acudiria obrir una fusteria...
Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Fa temps vaig saber que el col·legi oficial de metges de Girona persegueix i denuncia a aquelles persones que sense ser-ho es fan passar per dentistes, o perquè encara no tenen el títol homologat o perquè tenen molta cara dura. Com et pots imaginar, hi ha de tot. Ara no sé com funciona perquè els odontòlegs ja no són metges com abans, però m’imagino que es continuen perseguint aquestes pràctiques delictives.
Potser podries suggerir al col·legi de psicòlegs, que se suposa té com a tasca prioritària defensar els teus interessos professionals, que fessin el mateix.
Hola, Miquel, en el cas dels psicòlegs és una mica més complicat perquè hi ha un calaix de sastre que són les teràpies alternatives(que no s'han regulat) on hi ha cabuda per tot tipus de personatges, persones molt responsables i també individus que fan la feina dels psicòlegs sense ser-ho. No sé fins a quin punt els Col·legi de Psicòlegs hi pot intervenir, de tota manera, ja m'informaré perquè no ho tinc gaire clar... Gràcies per l'aportació!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia