Programació d'estiu
Escolto la ràdio.
Em deprimeixo.
Miro la televisió.
Programació escombraria -encara més-.
Llegeixo els diaris.
Res extraordinari.
Banalitats, ximpleries, absurditats, ganyotes grotesques.
M'aboquen a la indigència intel·lectual.
No em mereixo tanta estupidesa!
És que el món interromp la seva rotació, a l'estiu?
Penso en persones competents, intel·ligents i talentoses.
Em podrien explicar tantes coses!
Deuen estar en algun bar, mortes de fàstic. 
Envien currículums sense resposta.
La seva paraula no interessa.
No ven, sacceja, esvera, incomoda.
Molesta.
Obro un llibre.
Això és una altra cosa.
Comentaris
M'ha agradat molt aquest curt però intens article!
No se si et passa a tu tot el que em passa a mi... Jo pateixo aquest món en el que vivint. Crec que estic descol.locat perque a mi no m'entra pel cap per exemple, que acceptem sense protestar ni sense inmutar-nos, totes les injusticies d'un món que podria ser molt millor! Per exemple: no podem permetre que els princeps d'Espanya marxin de vacances amb tot pagat.. Això es indignant! La gent ja ho veu com normal i a sobre hi ha moltes televisions que li donen cobertura i ens parlen amb imatges incloses de que bé s'ho estan passant! Es indignant i a mi m'encen! Seremm burrussss! A sobre de viure de nosaltres, els autocastiguem nosaltres mateixos veient imatges d'uns princeps sonrients a la platja mentres que ens quedem a casa morts de calor!
Així que com que hi ha tantes coses que m'indignen en aquest món, intento enraonar i dir-me: David això no ho pots canviar, es així! tindràs que aprendre a viure amb aquestes coses!
Una abraçada!
David conscient però content!
Bones vacances, conscients però felices!