No tot el mon esta preparat pel matrimoni Molts es casen sense saber alla on es posen i despres venen els fracassos He anat a casaments que ja tothom veia a venir que tenien menys futur que un caramel a la porta d'un col·legi Pero tot i aixi la gent es casa! MartaO.
Clara, Me’n guardaré de portar-li la contrària al senyor Cohen però em sembla que la seva frase és una exageració. Però és clar, jo parlo des de la meva experiència particular de molts anys de casat, sempre amb la mateixa senyora i, com dieu per aquesta zona, molt ben casat. La frase que reprodueixes, més que una descripció del matrimoni semblaria una clara invitació a no casar-se. I també dono la raó a la MartaO de més amunt, una cosa no treu l’altra.
MartaO, Miquel, Utnoa: gràcies per les vostres aportacions. Penso que quan dues persones s'estimen i es respecten el matrimoni no és cap sacrifici, al contrari, és un plaer, el que passa és que no tothom està fet per establir un compromís de parella i és ben respectable. Crec que la societat tendeix a homogeneïtzar-nos a tots i després passa el que passa...
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan. Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes. Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Comentaris
Molts es casen sense saber alla on es posen i despres venen els fracassos
He anat a casaments que ja tothom veia a venir que tenien menys futur que un caramel a la porta d'un col·legi
Pero tot i aixi la gent es casa!
MartaO.
Me’n guardaré de portar-li la contrària al senyor Cohen però em sembla que la seva frase és una exageració. Però és clar, jo parlo des de la meva experiència particular de molts anys de casat, sempre amb la mateixa senyora i, com dieu per aquesta zona, molt ben casat. La frase que reprodueixes, més que una descripció del matrimoni semblaria una clara invitació a no casar-se. I també dono la raó a la MartaO de més amunt, una cosa no treu l’altra.
Utnoa