L' "efecte Spotlight" a Catalunya
Foto extreta de Wikimedia Commons
Quan va esclatar el ja famós "cas Maristes", arran d’una investigació duta a terme per El Periódico de Catalunya, en aquest blog ens vàrem fer ressò de la controvèrsia existent en l’àmbit acadèmic a l’hora d’etiquetar com a "malalts incurables" els violadors de menors. La psiquiatrització de la conducta perversa pot conduir a nombrosos equívocs, tal com vàrem intentar mostrar, i tot sovint és promoguda a través dels "opinòlegs" de torn, que parlen de tot sense entendre-hi gairebé de res. No sé quin dia es prendrà consciència del dany que causa aquesta constant desinformació i, allò que és més important, quan es prendran mesures per eradicar-la o, si més no, posar límits a la seva expansió napoleònica. Aviat serà impossible entrar a Twitter, tafanejar en una llibreria, obrir un diari o engegar la ràdio, sense ensopegar amb les mateixes veus de sempre.
Un any després del colpidor descobriment, el conseller d'Interior ha revelat que les denúncies per abusos sexuals es van apujar un 43’47% durant el 2016. Jordi Jané ha atribuït el notable ascens precisament a les conseqüències derivades del drama destapat als Maristes, juntament a l’augment de l’edat de consentiment, que ha passat dels 13 als 16 anys. Considero que és un bon moment per aturar-se a reflexionar sobre l’efecte de "ventilació de secrets" que es produeix en una societat, quan aflora a la superfície un cas tan important d’abusos a infants i adolescents, llargament encoberts per una institució poderosa.
Resulta pràcticament impossible resistir-se a la temptació d’establir una analogia amb el monstruós escàndol de pederàstia destapat pel The Boston Globe, tan ben retratat en l’oscaritzat film Spotlight (2015). Els investigadors del rotatiu no van descobrir un afer més de capellans amb les mans llargues sinó que van posar al descobert una trama sistèmica, mantinguda gràcies a la connivència de la cúria, a través de diverses estratègies, com ara el conegut trasllat de mossens a d'altres parròquies, on haurien continuat amb la mateixa activitat depredadora. Quelcom semblant ha fet a Espanya el professor Pepe Rodríguez, que també ha patit la censura de la màfia eclesiàstica, arran d'una recerca exhaustiva per a demostrar la complicitat de les més altes instàncies catòliques amb els violadors.
L’arxidiòcesi de Boston va intentar ocultar una xacra d'agressions, que hauria involucrat a dos-cents quaranta-nou religiosos i superat amb escreix el miler de víctimes. Després de la publicació d’aquest rigorós treball periodístic, l’any 2002, van aparèixer incomptables nous abusos en diferents estats i països. Evidentment, no es pot atribuir només al factor mediàtic la visibilització d’un drama humanitari d'aquestes proporcions, que tard o d’hora havia d’explotar. Amb tot, es veu clar que el fet de trencar amb la "llei del silenci" -tal com han explicat en diverses ocasions els supervivents- és cabdal per avançar en el procés de recuperació del trauma, malgrat que el trajecte estigui ple d'esculls, així com de la reclamació de justícia davant dels tribunals, un fet que, com bé se sap, no sempre segueix a la revelació pública. La ràpida prescripció dels delictes, en alguns indrets, també dificulta que els criminals responguin davant de la llei.
El principal encobridor del cas de Boston, el cardenal Bernard Francis Law, amic personal de Joan Pau II, va dimitir però posteriorment fou traslladat a la important basílica de Santa Maria Maggiore de Roma. Actualment, està amagat i protegit pel Vaticà, malgrat que els Estats Units en demanin l'extradició. Per acabar, convé apuntar que la importància de divulgar aquesta cruel violència contra els més vulnerables, molts dels quals van morir pel camí, no treu que també calgui posar en relleu conseqüències psicològiques menys favorables, que es donen en contextos de sensacionalisme mediàtic, pressió policial o suggestió terapèutica. De segur que trobarem el moment per a parlar-ne, en una altra ocasió, amb diverses investigacions i pel·lícules que ens ajudaran a il·lustrar-ho. No perdeu el fil de l'"efecte Spotlight".
Comentaris