La lluita exemplar de les persones transgènere

En aquest vídeo imprescindible, un grup de persones trans denuncia el maltractament rebut en la Unitat d'Identitat de Gènere (UIG) de l'Hospital Clínic de Barcelona. Els diferents testimonis també elogien la innovadora alternativa oferta a Trànsit, a la mateixa ciutat. 
Font: Plataforma Trans*forma la Salut.

Si ara mateix haguéssim de recordar els nostres principals referents del col·lectiu trans, segurament pensaríem en la soldat nord-americana Chelsea Manning, que és a la presó i ha patit tortures, per haver filtrat informació classificada, o en la famosa Caitlyn Jenner, mundialment coneguda per formar part de l'elitista clan Kardashian. Potser també ens vindria a la memòria el terrorífic psicòpata del Silenci dels anyells (1991) o les meravelloses protagonistes de Les aventures de Priscilla, reina del desert (1994). Al nostre país, evocaríem de seguida Bibiana Fernández o algun cas colpidor aparegut a la premsa, com el d'Alan, l'adolescent que va suïcidar-se després d'haver patit un brutal assetjament a l'escola. Pel que fa a la comparació amb diferents cultures, tal vegada haguem sentit a parlar de les hijres de l'Índia, les kathoei de Tailàndia o els fa'afafine de Samoa, entre molts altres grups d'éssers humans, que no encaixen en l'hegemònica classificació binària dels sexes i els gèneres. 

Comptat i debatut, la majoria de nosaltres disposem de ben poca informació, malgrat que no es pot negar que s'han fet passos endavant, en matèria de visibilització. Al meu entendre, caldria ressaltar amb especial èmfasi l'activisme del col·lectiu transgènere i l'exemple que aquest suposa pel conjunt de la societat. Si només ens centrem en el món de l'espectacle i els abusos que esdevenen mediàtics, no ens adonarem mai de la necessitat de reconèixer el seu llegat, el qual té una especial rellevància en el camp de la salut mental. El mes d'octubre és important, en aquest sentit, perquè en diferents països es reivindica la necessitat de despatologitzar la transsexualitat, encara present en l'influent manual  de l'Associació Americana de Psiquiatria (APA), el DSM-5 (disfòria de gènere), o en el de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el CIE-10 (trastorn de la identitat). A Espanya s'han fet tímids avenços atès que en certes comunitats, com ara la madrilenya, la canària o l'andalusa, ja no és necessari "disposar" d'un diagnòstic psiquiàtric per a començar el tractament hormonal a la sanitat pública. 

Afortunadament, Catalunya s'ha sumat recentment a aquesta iniciativa despatologitzadora. El passat 24 d'octubre, el conseller Toni Comín i diversos representants de la Plataforma Trans*forma la Salut, van presentar un model pioner d'atenció a les persones trans. No hem d'equivocar-nos i pensar que aquesta és una conquesta que tan sols han de celebrar les persones directament beneficiades pel canvi. Tal com assenyala un dels testimonis del vídeo, tots  plegats podem ser víctimes del paternalisme, la tutoria o la violència en l'entorn hospitalari. Per altra banda, el lobby psiquiàtric no s'acarnissa simplement amb ells sinó que els seus tentacles abracen sectors cada cop més amplis de la societat -ho hem denunciat a bastament en aquest blog-. Hem de reconèixer, doncs, a la comunitat trans la seva perseverança, en moments realment foscos, perquè amb el seu coratge ens mostren que realment és possible d'avançar cap a la construcció d'una societat més rica, plural i humanitària. Gràcies pel vostre valuós llegat: seguim cap endavant!