Shakespeare a l'estiu

Una imatge de l’interior del magnífic Globe Theatre, durant una de les funcions

Enguany se celebra el quart centenari de la mort de William Shakespeare (1564-1616) i les activitats per celebrar l’efemèride apareixen pertot, com els bolets. Fins i tot tens l’oportunitat d’apropar-te a l’obra del geni d’Stratford-upon-Avon a través de la xarxa, motiu pel qual no és necessari que et desplacis enlloc ni que gastis uns diners dels quals no disposes. El fet que no dominis l’anglès tampoc és cap obstacle perquè les propostes admeten diferents nivells. Tant si has tingut una sòlida preparació acadèmica com si és el teu primer contacte amb l’autor de Hamlet tindràs una opció disponible per endinsar-te en el seu món fascinant. Una de les coses que més em meravella dels britànics és l’amor que professen a Shakespeare -the Bard, com ells l’anomenen-, un sentiment que saben transmetre perfectament i que arriba a milions de lectors d’arreu, alguns dels quals sí que viatjaran fins a la seva terra natal per tal de peregrinar els diferents indrets emblemàtics.

A banda del lloc on va néixer, una parada obligatòria és The Globe Theatre a Londres -el nom mateix ja suggereix una voluntat universalista- situat a la riba del riu Tàmesi, construït a la dècada de 1990, tot respectant nombrosos elements arquitectònics de l’original, el qual es va incendiar durant una representació d’Enric VIII, l’any 1613. La dedicació amb què se n’ha cuidat fins al darrer detall, així com la bulliciosa activitat que s’hi desplega, és una mesura de l’amor per Shakespeare que abans comentava. En l’actualitat, els espectadors encara poden gaudir de les obres d’una forma bastant aproximada a com es representaven en l’època. Durant els segles XVI i XVII, sense els múltiples gadgets dels quals disposem en l’actualitat, els escenaris eren una de les poques fonts d’entreteniment a l’abast. Poc s’haurien pogut imaginar, aquells espectadors elisabetians, que uns segles més endavant, els distrets ciutadans tindríem serioses dificultats per mantenir l’atenció i seguir el fil argumental d’un text com el shakespearià. En el Globe hi podia entrar des d’un pidolaire esparracat -que romania dret al costat de l’escenari- fins al senyor més acabalat de la ciutat -ben acomodat en una llotja- perquè les diferents tarifes així ho permetien. Aquesta és una realitat cada cop més llunyana, si més no en el nostre país, atès que el nefast IVA ha provocat que l’accés a la cultura hagi esdevingut un autèntic luxe per a milers de butxaques. Si, uns anys enrere, el fet d’anar al teatre era una activitat prou freqüent, avui ha esdevingut una raresa, una anècdota excepcional per comentar entre amics.

El cas és que, ben engrescada amb la vida i l’obra del Bard, tot d’una em vaig adonar de l’evidència. És que potser enguany no es commemorava  la mort de Miguel de Cervantes (1547-1616)? Per què era tan accessible l’opció britànica, mentre que l’espanyola passava completament desapercebuda? A través d’una cerca per Internet, vaig constatar que, efectivament, la polèmica estava servida des de feia uns mesos, com no podia ser d’altra manera, perquè des de diferents tribunes ja s’havia fet sentir una sonora queixa per l’escassa dedicació del Govern a promoure l’obra cervantina. És una tradició ben instaurada que, en finalitzar l’estiu, la premsa demani als polítics quines han estat les seves lectures durant les privilegiades vacances de les quals han gaudit. En aquest ocasió, a banda de recordar-los que el país està paralitzat, els podrien preguntar si per casualitat en la llista hi figura El Quixot, posem per cas. Que són uns amants fervorosos de la bandera ha quedat prou clar en l’interès que han mostrat a Twitter pels atletes olímpics i els seus migrats resultats. No es pot dir el mateix de la més gran figura literària de tots els temps, la qual tenen ben abandonada en la misèria. Per dir-ho en paraules de Cervantes, confiem que el temps doni dolces sortides, a les amargues dificultats.