Cauen tres obusos sobre Hollywood
Darrere del glamur de Hollywood s'hi amaguen terribles realitats. Imatge: EFE.
La
pel·lícula arrancava magistralment i es configurava en la memòria
de l’espectador com el record d’una veritat ineludible. Una
filera de cotxes, carregats de periodistes i policies, circulava a
tota velocitat pels carrers de l'oest de Los Angeles. Esperitats, cercaven
l’escenari d’un crim. Es dirigien a la mansió decadent d’una
oblidada dama del cinema mut, interpretada per la genial Gloria Swanson.
En arribar, descobrien que a la piscina hi surava el cadàver d’un guionista fracassat, l’atractiu William Holden. Una càmera oportunament
ubicada a l’interior de l’aigua permetia que en contempléssim el
cos inert, amb els ulls esbatanats. A l’exterior, es percebien els
frenètics llums dels flaixos, disparats pels paparazzi
que no es volien perdre cap detall de la macabra història. Era
l’inici de Sunset
Boulevard
(1950), l’obra mestra de Billy Wilder; una crítica àcida al
pervers món de Hollywood, que, fidel a la seva naturalesa de
clàssic, mai no perdrà la vigència.
La
setmana passada van caure tres obusos sobre la més gran fàbrica de
somnis del món i van deixar-hi tres cadàvers, reals o simbòlics.
Podem començar per Dylan Farrow, els silencis i les ombres sinistres
dels genis del cel·luloide. Com bé sabeu, la jove de vint-i-vuit
anys va acusar Woody Allen
d’haver
abusat d’ella quan només en tenia set. L’assetjament li hauria
provocat greus seqüeles psicològiques, com l’automutilació i la
bulímia, a banda d’un profund sentiment de culpa pel fet que el seu pare adoptiu tingués l’oportunitat de terroritzar més nenes en el futur.
En
una estremidora missiva, publicada al The
New York Times,
Dylan no tan sols acusa el director novaiorquès sinó que també
critica les nombroses complicitats de l’entorn, indispensables
perquè es bloquegés el procés judicial contra ell. Segons la
versió de la noia, existien nombroses proves que l’inculpaven però
prestigiosos experts, contractats per Allen, estaven disposats a tot
per destruir-la.
La
filla de Mia Farrow també assenyala l’adulació acrítica del món de
l’espectacle i la connivència de les seves muses, Cate Blanchett,
Scarlett Johansson o Diane Keaton, que la va conèixer quan era
menor. Es pregunta per quin motiu tothom mirava cap a una altra
banda. L’actriu de Vicky
Cristina Barcelona
ha estat, justament, la protagonista de la segona “bomba
informativa” de la setmana. El lucratiu contracte que ha signat amb
SodaStream -una empresa que opera a la Cisjordània palestina
ocupada-, ha motivat que abandonés la seva tasca d'ambaixadora global d’Oxfam. Les declaracions de Johansson al respecte
es podrien incloure en l’òrbita de l'anomenat “capitalisme filantròpic”, del qual són adeptes nombroses celebritats de la catifa vermella. Segons la voluptuosa estrella,
la companyia no contribueix pas a l’empobriment de la població
sinó que “construeix
ponts per la pau entre Israel i Palestina, en contractar veïns que
treballen junts, reben els mateixos salaris, els mateixos beneficis i
els mateixos drets”.
El discurs pseudohumanitari i la temible personalitat de genis com Hitchcock, Welles o Polanski són velles xacres que s’han
actualitzat aquests dies en les notícies més recents.
Però faltava encara una darrera pinzellada de crònica negra. La informació arribava ahir i causava un profund xoc en la comunitat artística. Un
amic del talentós Philip Seymour Hoffman va trobar-lo mort al lavabo del seu domicili, amb una xeringa clavada al braç. Les seves
addiccions deixen poc marge pel dubte. Tampoc seria la primera vegada
que la droga sega la vida d’un intèrpret brillant, en el cim de la seva carrera. Si retornem al film de Wilder, no
puc evitar pensar que la mercantilització que fa Hollywood dels seus
mites hi té alguna cosa a veure. Quan reporten bons ingressos, reben
premis i reconeixements pel seu talent. Però quan la vida els posa a prova, la fragilitat on s’han vist abocats no els permet remuntar
les inevitables frustracions de l’existència. Després passen els
anys, els focus els ignoren i esdevenen personatges grotescos. Són
com carn llançada als voltors, afamats davant les despulles.
Comentaris