S.O.S, criatures al museu!

 Un grup de nens i nenes contempla un quadre de l'àrea de paisatge naturalista, de l'exposició inaugural de l'Espai Carmen Thyssen, a Sant Feliu de Guíxols. La majoria de museus, actualment, ofereixen activitats adreçades a la mainada. Foto: PC.

Vaig aprofitar el Día de la Hispanidad per visitar l'exposició inaugural de l'Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols: Paisatges de llum, paisatges de somni. De Gauguin a Delvaux. Vaig animar-m'hi després de llegir que havia estat un èxit d'assistència i havien decidit prorrogar-la. Ja temia que no hi seria a temps -com m'ha passat amb altres exposicions-, però, afortunadament, aquesta vegada no vaig fer salat. Val a dir que la bona premsa fa justícia a la deliciosa mostra de pintures. Les elevades expectatives, doncs, van quedar plenament satisfetes. Recomano la visita com una oportunitat per a gaudir de l'art amb tranquil·litat, en un entorn captivador. Aquest singular museu està ubicat al Palau de l'Abat, el qual comunica amb el bell monestir benedictí, fundat durant la primera meitat del segle X. O sigui, que es pot aprofitar l'avinentesa per completar la visita amb una mica de turisme històric. Que no sigui dit que, a la Costa Brava, vivim només del sol i la cervesa. A la sortida, en admirar el cel ennuvolat, el verd dels arbres i el mar Mediterrani, a la platja guixolenca, em va fer ben bé la impressió que encara em trobava submergida en algun d'aquells meravellosos paisatges que acabava de contemplar.

Conservo un bon record dels grans museus que he visitat, a diferents ciutats europees. Hi tornaria demà mateix, sobretot per descobrir obres que em van passar completament desapercebudes o, senzillament, no vaig tenir prou temps d'apreciar. En les petites galeries,  el visitant hi troba les condicions per a gaudir els quadres intensament. Tal vegada sigui una mania meva però crec que és possible paladejar-los amb major delectació, si se'm permet la comparació culinària. Per contra, quan t'embriagues d'obres i més obres, en un interminable recorregut de sales, pots sentir-te tan estabornida que ja no sàpigues si estàs davant d'un quadre del Bosco o bé pateixes una mena de deliri, fruit de la saturació visual. Crec que ja ho havia comentat amb anterioritat, en aquest blog. També hi ha un altre aspecte que val la pena valorar, perquè pot fastiguejar-te notablement l'experiència i és el tipus de persones que et trobis. Aquest divendres, vaig ensopegar amb una colla de famílies cridaneres, que tenien una peculiar manera d'alliçonar la descendència: "Veus?, aquest és un quadre de Sorolla. És un pintor important, eh?. So-ro-lla... " Quan vaig arribar a l'àrea de visions del món modern, vaig desistir d'entretenir-me amb un Tàpies i un Perejaume, aclaparada com em sentia, entre tantes corredisses, crits i comentaries en veu alta. Actualment, la majoria de museus inclouen activitats adreçades a la mainada, la qual cosa celebro, com una magnífica iniciativa per acostar la cultura als més menuts. De tota manera, considero que quan els pares i mares s'emporten els infants a una exposició, haurien de transmetre'ls un cert respecte per l'espai on es troben. Sincerament, lamento que alguna gent ho confongui amb el mercat de Calaf. Després diuen que hi ha crisi d'autoritat. Jo no n'estic pas exclosa, mai gosaria posar-me com a exemple de virtut. No obstant això, reivindico una mica de silenci. Encara que sigui pont i es faci una escapada a la segona residència. Només cal fixar-se una mica en l'entorn, per adonar-se que no es tracta de cap parc temàtic...