STOP violència policial !

Un grup d'activistes feia un simulacre de les condicions vexatòries que pateixen els detinguts als CIES (Centros de Internamiento de Extranjeros), el passat mes d'octubre, a València. Foto extreta de periodismohumano.com.

Malauradament, el 2012 ha començat amb la tràgica notícia de la mort a Manresa de Sergio E.C., que es trobava en coma induït, després d'haver estat detingut pels Mossos. La desgràcia no rau tan sols en la seva defunció sinó en la inquietud que susciten les diferents versions dels fets, tant divergents entre si que hom diria que es refereixen a esdeveniments paral·lels. La Conselleria d'Interior sosté la rocambolesca teoria que l'home va oposar una resistència molt virulenta, la qual cosa va provocar-li una parada cardiorespiratòria. És a dir, la víctima és l'única responsable del fatal desenllaç, atès que va realitzar un "sobreesforç" colossal contra l'autoritat policial. La parella del difunt, en canvi, assegura que la intervenció dels agents va ser completament desproporcionada i ha decidit posar una denúncia per intent d'homicidi , a la policia autonòmica. Evidentment, malgrat les barbaritats que circulen per determinats racons de la xarxa, el fet que Sergio tingués 13 ordres de recerca i captura no justifica la presumpta agressivitat dels Mossos, perquè aquests haurien de vetllar per exercir de forma professional la seva tasca, la qual cosa inclou el respecte pels drets humans. Caldrà veure com es resol aquest dramàtic episodi, que fa tant de mal a la ciutadania com a la imatge dels Mossos, bastant malmesa arran de la càrrega a Plaça Catalunya, entre d'altres atacs repressors. A aquestes alçades del partit, haig de confessar que no sé fins a quin punt podem confiar en la transparència mediàtica ni la diligència juidicial. La impunitat no és pas cap novetat de l'any que comença. Fem una mica de memòria.

A Manresa mateix, encara tenen present Mustapha, el jove del municipi que va morir en circumstàncies similars, el passat mes d'octubre. En aquella ocasió, la versio oficial tampoc va coincidir amb la que donaven els veïns, que van sortir al carrer per demanar justícia. Un altre succés paradigmàtic és el de Pedro Álvarez, assassinat suposadament per un policia, a l'Hospitalet de Llobregat, l'any 1992. La lluita incansable de la seva família, per esclarir la incòmoda veritat, ha estat reflectida en el colpidor documental Flors per al Pedro, que va emetre el Canal 33. Al mateix temps, la plataforma Pedro Álvarez posa de manifest que el seu cas no és una desgràcia aïllada, sinó que l'abús de poder i la posterior opacitat han aparegut en nombrosos punts del territori espanyol. Sense arribar a situacions tan extremes de violència, també cal recordar les pèssimes condicions de salubritat d'algunes comissaries, inadmissibles en un país democràtic.

Recentment, arran del dia 18 de desembre, que reivindica els drets dels immigrants, s'ha tornat a posar damunt la taula la realitat brutal dels CIES, així com la dels anomenats vols de la vergonya, concebuts per a la deportació indiscriminada de persones que no tenen permís de residència. Els maltractaments, tortures i vexacions de tot tipus estan a l'ordre del dia. Novament, estem davant d'un món ocult, silenciat per bona part de mitjans de comunicació i sobre el qual impera la llei de la jungla. L'única notícia esperançadora, entre tanta bestialitat, és la proliferació d'associacions, col·lectius i mobilitzacions de tota mena, encaminades a reclamar una millor investigació judicial i transparència informativa. Afortunadament, la nostra societat està més indignada i desperta que mai. Motius no en falten.