Pilotes fora

Algunes persones, suposadament adultes, tenen la sort de portar incorporat un dispositiu que els permet alliberar-se de qualsevol responsabilitat. Jo l'imagino com una màquina llançapilotes. Quan viuen un episodi frustrant, projecten la culpa cap als altres perquè resulta infinitament més còmode. Amb gran habilitat, troben la recargolada drecera que els eximeix i, de passada, aconsegueixen que els altres n'assumeixin les conseqüències. La família, els companys de feina, els amics o la parella recullen els bocinets amb pala i escombra. Amb tot, arriba sempre aquell desagradable moment en el qual l'entorn els planta. Passen els anys i el catàleg de víctimes es redueix fins a desaparèixer. És a dir, les pilotes es propulsen igualment a l'exterior però manquen receptors que estiguin disposats a recollir-les. En aquest punt crucial, el mecanisme pateix una avaria inesperada i es pregunten, encara que només sigui un breu instant, si no han viscut una gran mentida.