Estàs entre nosaltres

Algunes persones poc aficionades al futbol no acaben d'entendre la repercussió social que ha tingut la traumàtica mort de Dani Jarque, tal i com va succeir amb la sobtada pèrdua d'Antonio Puerta. Tinc la meva particular visió d'aquesta expressió de tristesa col·lectiva entre els aficionats, per alguns desmesurada i per altres perfectament normal i esperable.

La nostra societat viu d'esquenes a la mort, la qual s'ha convertit en un dels grans tabús de l'època actual. La ritualització del dol -tant important per a superar una pèrdua- s'ha reduït a la mínima expressió. La indumentària de color negre que lluïen els nostres avantpassats, per exemple, es considera una opció majoritàriament mancada de sentit. Així doncs, el fet de portar fotografies, escriure dedicatòries o encendre espelmes ens recorda que necessitem d'un procés, més o menys llarg, per aprendre a conviure amb el sofriment que causa la pèrdua d'un ésser estimat. La funció que abans ocupava enterament la religió ha passat, en part, a mans de la laïcitat, en la qual hi trobem el món del futbol. L'ésser humà té una dimensió espiritual indefugible: estem al món, ens morim i sofrim. Impossible oblidar-ho.

A la imatge, veiem els jugadors de l'Espanyol, en el partit que van disputar el dissabte passat a Girona. L'opció de portar la camiseta amb el número 21 ens diu moltes coses. Per un costat, que estan units en el sofriment, per altra banda, que la vida continua i s'ha de jugar, malgrat tot. Finalment, que Dani Jarque hi va ser i estarà sempre entre nosaltres.