El dia de la dignitat

Demà passat es celebrarà el Dia Internacional de l’Orgull LGBT (lesbiana, gai, bisexual i transsexual). El terme emprat en anglès, gay pride, s’ha traduït com a orgull gai, tot i que s’ha assenyalat que la traducció més adient potser seria dignitat, perquè fa referència a la dignitat intrínseca que tenim tots els éssers humans, que no s’hauria de veure qüestionada per l’orientació sexual. L’origen de la festivitat va tenir lloc el 28 de juny del 1969, a Nova York, arrel dels disturbis del bar d’ambient Stonewall Inn, en el qual va irrompre la policia, arrestant i maltractant sistemàticament els clients. La resistència del col·lectiu gay, en aquest moment històric, es considera l’inici de l’alliberació homosexual.

La imatge que té la ciutadania de la celebració és més aviat carnavalesca. Val a dir que no totes les persones del col·lectiu LGTB estan d’acord amb aquesta vessant de la jornada. Malgrat que en respecten l’expressió més “plumífera”, consideren que no deixa de ser una perpetuació dels estereotips de sempre, que no afavoreixen la normalització social. Es tracta d’un fenomen prou present en els mitjans de comunicació, on es solen representar els homosexuals com a boges histriòniques o les lesbianes com a dones rudes i masculinitzades. Pel que fa als transsexuals, queden reduïts, gairebé en tots els casos, a una mena de freaks de tercera categoria.

En els darrers temps, al nostre país, s’ha avançat significativament pel que fa als drets del col·lectiu LGTB. Això ha fet que moltes persones d’altres països, com ara Itàlia, contemplin Espanya com un paradís de toleràcia i llibertat. Malgrat tot, en la meva opinió, en matèria de prejudicis socials ens trobem, si fa no fa, com abans que apareguessin les lleis del matrimoni i l’adopció. Fa quatre dies, li sentia dir a una persona del meu poble, aparentment culta i educada, que no comprenia com els homosexuals podien ocupar càrrecs de responsabilitat en una empresa, si era ben sabut que eren incapaces d’exercir cap professió de manera competent. Va ser impossible fer-li entendre que l’orientació sexual no té res a veure amb les aptituds laborals. De segur que molts de vosaltres també escolteu expressions homòfobes a la vostra quotidianitat, les quals, lamentablement, s’acaben acceptant amb plena normalitat.

També m’agradaria apuntar que, dins del món de la psicologia, encara hi ha molts professionals que consideren que l’homosexualitat és una patologia o desviació que s’hauria de “curar” o “corregir”, tot i que la comunitat científica hagi descartat completament aquesta visió discriminatòria. És una actitud que no només no afavoreix la recuperació del pacient, que pot consultar per problemes familiars, per exemple, sinó que pot provocar-li una angoixa afegida. De la mateixa manera, encara és ben present el bullying escolar que té com a motiu la mofa a l’orientació sexual. Potser caldria que la reflexió al voltant d’aquestes realitats tingués més cabuda en el dia de l’orgull, perquè encara queda molta feina per fer.

Malgrat tot això exposat, tampoc s’hauria de caure en una visió simplista ni de victimització. Considero igualment interessant posar de relleu que molts dels prejudicis que existeixen entre els heterosexuals, es reprodueixen dins del col·lectiu LGTB. Hi ha homosexuals que són obertament misògins o lesbianes que rebutgen sistemàticament tot allò que vingui d’un home. També n’hi ha que consideren que tots els aspectes vinculats amb l’heteromón fan pudor de convencionalisme i vulgaritat. Paral·lelament, hi ha heterosexuals que manifesten haver-se sentit exclosos pel fet de no pertànyer a una determinada orientació sexual. Personalment, encara que no resulti gaire popular, crec que aquest fet també s’hauria de valorar en aquesta diada festiva, de la qual hauria de formar part tota la ciutadania. Que jo sàpiga, la capacitat d’estimar, respectar-se i crear vincles afectius saludables, no és patrimoni exclusiu de cap col·lectiu concret, sigui quin sigui. Penso que valdria la pena que tots i totes, bisexuals, transsexuals, transvestits, lesbianes, heterosexuals i homosexuals, ho tinguessim ben present.

Article publicat a El Punt