Ja és la segona vegada que ens hem d'empassar el lacrimogen reportatge
El diari del Pep. Primer va ser en
prime time per TV3 i ahir, pel 33, tornem-hi que no ha estat res
. Altra vegada el repàs sentimentaloide a la trajectòria del futbolista. Companys d'equip i entrenadors van parlar de la lloable carrera de Guardiola. Tampoc hi van faltar, per suposat, ni l'amic Lluís Llach, ni els versos del poeta de Roda. Fins i tot es va recordar la única màcula de la seva carrera: aquelles sospites de
dopping que la justícia va posar al seu lloc. Tot plegat per convèncer a culers i no culers que l'adquisició de Guardiola és el millor que li pot passar al país. Deixant de banda que no sóc culer i que el futbol té una importància relativa a la meva vida, el reportatge em va semblar més aviat mel·liflu. M'hi va faltar la intervenció de la seva tieta que, en unes declaracions a la ràdio, va dir una cosa si fa no fa així: "Pobre Pep, me l'han ben enredat, tan bé que estava al Barça B!". El que és la intuïció femenina! Després de sentir les seves paraules em van venir el cap els herois i heroïnes d'algunes novel·les realistes, personatges plens de bondat, desadaptats en un món hostil. S'haurà de veure com encaixen la bonhomia i les inquietuds poètiques del nou entrenador amb la indolència de Txiki, les sortides de to de Laporta i exabruptes de certs
cracks futbolístics
. Tant de
bo m'equivoqui, però jo estic amb la tieta de Guardiola: pobre Pep. Que no li passi res.
Ja és la segona vegada que ens hem d'empassar el lacrimogen reportatge El diari del Pep. Primer va ser en prime time per TV3 i ahir, pel 33, tornem-hi que no ha estat res. Altra vegada el repàs sentimentaloide a la trajectòria del futbolista. Companys d'equip i entrenadors van parlar de la lloable carrera de Guardiola. Tampoc hi van faltar, per suposat, ni l'amic Lluís Llach, ni els versos del poeta de Roda. Fins i tot es va recordar la única màcula de la seva carrera: aquelles sospites de dopping que la justícia va posar al seu lloc. Tot plegat per convèncer a culers i no culers que l'adquisició de Guardiola és el millor que li pot passar al país. Deixant de banda que no sóc culer i que el futbol té una importància relativa a la meva vida, el reportatge em va semblar més aviat mel·liflu. M'hi va faltar la intervenció de la seva tieta que, en unes declaracions a la ràdio, va dir una cosa si fa no fa així: "Pobre Pep, me l'han ben enredat, tan bé que estava al Barça B!". El que és la intuïció femenina! Després de sentir les seves paraules em van venir el cap els herois i heroïnes d'algunes novel·les realistes, personatges plens de bondat, desadaptats en un món hostil. S'haurà de veure com encaixen la bonhomia i les inquietuds poètiques del nou entrenador amb la indolència de Txiki, les sortides de to de Laporta i exabruptes de certs cracks futbolístics. Tant de bo m'equivoqui, però jo estic amb la tieta de Guardiola: pobre Pep. Que no li passi res.
Comentaris