La vida de l'Offred

Il·lustració extreta del «Washington Post» , que fa al·lusió a la vigència del «Conte de la Serventa» en l'era de Trump. Avís per a navegants: aquest post conté petits «spoilers». 

Animada per l'èxit que ha tingut la sèrie de televisió i sense haver-ne vist encara cap capítol, em vaig decidir a comprar la sufocant novel·la de Margaret Atwood, El conte de la Serventa, traduïda al català per Xavier Pàmies. No escric res de nou si recordo que l'autora ha expressat en nombroses ocasions que els abusos soferts per les dones de la República de Galaad -repressió política, violacions, matrimonis forçats, adoctrinament, confinament a la llar, robatori de nadons, etcètera- ja existien en diferents indrets del planeta quan es va publicar l'obra, l'any 1985. Aleshores ja havia esclatat, per exemple, la revolució iraniana que va culminar amb la instauració de la República islàmica, la qual va comportar un canvi especialment radical en la quotidianitat de les dones -aquesta ruptura vital va retratar-la amb encert Marjane Satrapi en el còmic Persèpolis, que segurament recordaran. Des d'aquesta perspectiva, Atwood no va descriure cap societat fictícia del futur, com tantes vegades s'ha suggerit, sinó que va realitzar un compendi novel·lat d'elements propis de tiranies contemporànies i també d'opressions típiques d'èpoques anteriors, com les que es produïen en les comunitats puritanes de Nova Anglaterra. Malauradament, l'esmentada fusió encara manté la vigència -possiblement un dels aspectes més evidents en l'actualitat sigui la maternitat subrogada en condicions d'explotació, si és que n'hi ha alguna que es pugui considerar escollida en llibertat. 

Quan culmina el relat de la protagonista, el lector topa amb unes sorprenents notes històriques que el coronen. Les darreres pàgines es dediquen a la transcripció parcial de les actes d'un  Simposi d'Estudis Galaadians de l'any 2195, gràcies a les quals entenem d'on podria provenir la narració, gravada per aquella esclava domèstica en diferents cintes de casset i estudiada detalladament pels experts (en masculí) del futur. El ponent principal del simposi, el professor James Darcy Pieixoto, en un moment del discurs, reconeix: Com he comentat en alguna altra banda, a Galaad hi havia molt poca cosa que fos pròpiament original o autòctona: la seva genialitat va ser la capacitat de síntesi. (pàg. 353). Haig de confessar que per a mi no va resultar xocant el desenllaç perquè ja me n'havia assabentat a través d'un article a la xarxa. Em resultava insuportable ignorar-lo precisament perquè la condició de «reclusa» de l'Offred és rabiosament actual i alhora constant en el temps. A diferència de Winston Smith, a 1984 d'Orwell, ella sí que conservava una memòria més clara de l'existència prèvia que li fou brutalment arrabassada. Una de les seves lluites era que aquesta no desaparegués definitivament. 

 En totes les històries de dones maltractades hi trobem una part del desassossec de la segrestada, tantes vegades escoltat en boca de clientes, amigues, familiars, veïnes o potser sofert en la pròpia carn i, com el mateix Pieixoto recorda, sustentat acadèmicament per disciplines com la sociobiologia, les quals apuntalen la visió de la subordinació femenina com a quelcom inherent a l'ordre natural. Per no fer-me pesada no insistiré més en el paper que també hi juga la psiquiatria de perfil biomèdic però sí que em sembla necessari celebrar que, com a mínim, es percep una evolució en certs diagnòstics, del tipus del «trastorn complex d'estrès posttraumàtic», on s'inclou la descripció acurada de nombrosos problemes psicològics,  principalment derivats de la violència duradora exercida sobre infants i adults, entre els quals les supervivents d'agressions masclistes. De tota manera, també és recomanable recórrer a la literatura en cas d'emergència perquè aquesta arriba a indrets que no ateny el món acadèmic. La vida de l'Offred ens ajuda a comprendre millor el pregon malestar de les dones i la resistència política que sempre l'hauria d'acompanyar. 


Referència 

• Atwood, M. (2018). El conte de la Serventa. Barcelona: Quaderns Crema.