Dotze anys sense tu




Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina. 
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit. 
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca. 
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau. 


Rosa Leveroni
Testament

Entrades populars d'aquest blog

Catorze anys d'absència

Que no s'apagui aquesta llum

Espàrtac, avui