Onze anys, han passat




Si el mar és fúria, bot i deliri, 
i és embranzida i és cos a cos, 
qui se'n recorda del cementiri, 
del gris de nacre del seu repòs? 

Tu ho saps comprendre; per'xò no goses 
guarnir-te d'arbres ni de cloquers. 
Tu saps comprendre totes les coses, 
blanc cementiri dels mariners! 



Josep Maria de Sagarra
Versos d'El cementiri dels mariners



Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia