Meditació, compte amb els riscos
La meditació i el mindfulness són pràctiques que actualment gaudeixen d'una enorme popularitat i de vegades són presentades fraudulentament com una "solució per a tot".
Es fa molta publicitat de les seves bondats terapèutiques però, què succeeix amb els efectes secundaris adversos?
Contràriament
a allò que podria semblar, atesa la mala fama que de vegades s’ha guanyat la
psicologia, aquesta és una professió seriosa, que requereix una preparació rigorosa i
una actualització constant perquè els nostres problemes es transformen, en
funció de les circumstàncies de l’entorn, malgrat que hi hagi drames que
semblin atemporals. La infidelitat a principis de segle XX no era la mateixa
que la que vivim ara, en l’era de la hiperconnexió. De passada, cal estar a
l’aguait dels corrents terapèutics en voga, els quals arriben als nostres
consultoris per onades, tot i haver-hi tendències que resisteixen el pas del
temps. Certs llibres supervendes s’esmenten amb freqüència, en boca de
diferents persones que no tenen cap connexió entre si. Allò que s’hi explica
condiciona la concepció del sofriment humà i la forma d’abordar-lo.
El professional, tot sovint oscil·la entre el respecte a les opcions legítimes
de cadascú i la necessitat d’informar del costat fosc que també presenten algunes d’aquestes
narratives d'autosuperació.
Observo darrerament una fal·lera al meu entendre desproporcionada per la meditació i el mindfulness. M’he quedat de pasta de
moniato en veure que fins i tot se n’ofereixen cursos online. Hi ha estudis que en demostren l’eficàcia, a l’hora de
tractar diversos trastorns, de la
mateixa manera que hi ha persones que n’estan agraïdes perquè els ha ajudat a
superar determinats entrebancs vitals. Sense negar-ne els aspectes positius, considero
que també cal destacar-ne els potencials efectes perniciosos, tan reals com les
seves virtuts, i que resulten francament inquietants.
Pel que
he pogut constatar, algunes persones acaben abduïdes per aquestes pràctiques
i tendeixen a desconnectar-se del seu entorn habitual, com si haguessin
trobat una mena de “veritat absoluta” que la rutina diària no els pot aportar.
Hom afirmaria que s’han unit a grups més propers a una secta que a col·lectius
de meditació diguem-ne “saludables” -no hi falta la presència del guru de torn,
possiblement idealitzat, en un moment de vulnerabilitat, i que cobra
tarifes gens menyspreables per tenir els aprenents asseguts durant hores damunt
d’un coixí-. Costa d’entendre aquesta descontextualització de la tradició religiosa original i que tot sovint s’utilitza -paradoxalment-,
amb finalitats exclusivament individualistes, com si fos una mena de píndola que permet seguir amb la frenètica rutina de sempre. No puc evitar sospitar que el fet que es presenti aquesta tècnica com a panacea és força convenient per desviar l'atenció de les arrels socials del malestar que ens aclapara: Espavili's pel seu compte i no destorbi, faci el favor.
En un interessant article publicat al The Guardian, es desgranaven algunes de les crítiques que afortunadament han començat a emergir arran d’aquest boom imparable. Una objecció habitual és la manca de preparació
dels monitors que es posen al capdavant d’un grup, entre els quals també hi ha
psicòlegs. Aquests se senten tan pressionats per a respondre a la creixent demanda emergent que es treuen el títol cuita-corrents, sense comptar amb la pràctica ni la formació
requerides per assumir la important responsabilitat de conduir una sessió. Gràcies a línies d'investigació com l’anomenada “Dark night project” de la Brown University a Rhode Island també s’estan divulgant
les dramàtiques experiències patides per alguns practicants, que fins i tot han
requerit d’una ajuda terapèutica intensiva i específica. Per estrany que pugui semblar, ja existeixen
intervencions especialment indicades per superar els efectes secundaris de la
meditació, com ara brots psicòtics, atacs d'ansietat, episodis de despersonalització o la invasió
de records traumàtics a la memòria, entre d’altres, més susceptibles d’aparèixer
després de períodes de retir prolongats. És important recalcar que hi ha
usuaris que poden estar travessant per moments extremadament dolorosos i l’augment
de la consciència plena que s'hi promou, tan
desitjable en altres casos, pot fer emergir sensacions inesperadament pertorbadores,
que el professional ha de ser capaç de canalitzar en un context psicoterapèutic adequat. És, doncs, un tema
seriós i no ens el podem prendre a la lleugera: precaució amb la meditació.
Comentaris