Meditació, compte amb els riscos

La meditació i el mindfulness són pràctiques que actualment gaudeixen d'una enorme popularitat i de vegades són presentades fraudulentament com una "solució per a tot". 

Es fa molta publicitat de les seves bondats terapèutiques però, què succeeix amb els efectes secundaris adversos?

Contràriament a allò que podria semblar, atesa la mala fama que de vegades s’ha guanyat la psicologia, aquesta és una professió seriosa, que requereix una preparació rigorosa i una actualització constant perquè els nostres problemes es transformen, en funció de les circumstàncies de l’entorn, malgrat que hi hagi drames que semblin atemporals. La infidelitat a principis de segle XX no era la mateixa que la que vivim ara, en l’era de la hiperconnexió. De passada, cal estar a l’aguait dels corrents terapèutics en voga, els quals arriben als nostres consultoris per onades, tot i haver-hi tendències que resisteixen el pas del temps. Certs llibres supervendes s’esmenten amb freqüència, en boca de diferents persones que no tenen cap connexió entre si. Allò que s’hi explica condiciona la concepció del sofriment humà i la forma d’abordar-lo. El professional, tot sovint oscil·la entre el respecte a les opcions legítimes de cadascú i la necessitat d’informar del costat fosc que també presenten algunes d’aquestes narratives d'autosuperació.

Observo darrerament una fal·lera al meu entendre desproporcionada per la meditació i el mindfulness. M’he quedat de pasta de moniato en veure que fins i tot se n’ofereixen cursos online. Hi ha estudis que en demostren l’eficàcia, a l’hora de tractar diversos trastorns, de la mateixa manera que hi ha persones que n’estan agraïdes perquè els ha ajudat a superar determinats entrebancs vitals. Sense negar-ne els aspectes positius, considero que també cal destacar-ne els potencials efectes perniciosos, tan reals com les seves virtuts, i que resulten francament inquietants.

Pel que he pogut constatar, algunes persones acaben abduïdes per aquestes pràctiques i tendeixen a desconnectar-se del seu entorn habitual, com si haguessin trobat una mena de “veritat absoluta” que la rutina diària no els pot aportar. Hom afirmaria que s’han unit a grups més propers a una secta que a col·lectius de meditació diguem-ne “saludables” -no hi falta la presència del guru de torn, possiblement idealitzat, en un moment de vulnerabilitat, i que cobra tarifes gens menyspreables per tenir els aprenents asseguts durant hores damunt d’un coixí-. Costa d’entendre aquesta descontextualització de la tradició religiosa original i que tot sovint s’utilitza -paradoxalment-, amb finalitats exclusivament individualistes, com si fos una mena de píndola que permet seguir amb la frenètica rutina de sempre. No puc evitar sospitar que el fet que es presenti aquesta tècnica  com a panacea és força convenient per desviar l'atenció de les arrels socials del malestar que ens aclapara: Espavili's pel seu compte i no destorbi, faci el favor. 

En un interessant article publicat al The Guardian, es desgranaven algunes de les crítiques que afortunadament han començat a emergir arran d’aquest boom imparable. Una objecció habitual és la manca de preparació dels monitors que es posen al capdavant d’un grup, entre els quals també hi ha psicòlegs. Aquests se senten tan pressionats per  a respondre a la creixent demanda emergent que es treuen el títol cuita-corrents, sense comptar amb la pràctica ni la formació requerides per assumir la important responsabilitat de conduir una sessió.  Gràcies a línies d'investigació com l’anomenada “Dark night project” de la Brown University a Rhode Island també s’estan divulgant les dramàtiques experiències patides per alguns practicants, que fins i tot han requerit d’una ajuda terapèutica intensiva i específica. Per estrany que pugui semblar, ja existeixen intervencions especialment indicades per superar els efectes secundaris de la meditació, com ara brots psicòtics, atacs d'ansietat, episodis de despersonalització o la invasió de records traumàtics a la memòria, entre d’altres, més susceptibles d’aparèixer després de períodes de retir prolongats. És important recalcar que hi ha usuaris que poden estar travessant per moments extremadament dolorosos i l’augment de la consciència plena que s'hi promou, tan desitjable en altres casos, pot fer emergir sensacions inesperadament pertorbadores, que el professional ha de ser capaç de canalitzar en un context psicoterapèutic adequat. És, doncs, un tema seriós i no ens el podem prendre a la lleugera: precaució amb la meditació.