Activistes, els nostres herois

L'activista Lagarder Danciu és reduït per un grup de guardespatlles, després d'irrompre en un míting del PP, tot cridant "El PP, sois la mafia". Fotografia extreta d'El País: Álvaro García.

“No concebo la vida sense lluita”

Lagarder Danciu.  Sociòleg, treballador social i activista.

Es fa difícil que un sol ésser humà arreplegui tantes etiquetes potencialment estigmatitzadores com el popular “sense sostre” Lagarder Danciu. Tal com s’ha exposat a la premsa, l’incombustible activista es defineix com a gitano, romanès, ateu, gai, rodamón i okupa. Per acabar-ho d’arrodonir, a través de les xarxes socials, ha explicat obertament que pren medicació per al VIH i que en alguna de les múltiples detencions de les quals ha estat víctima, la hi han presa com a mesura repressiva. Així doncs, les mateixes etiquetes nacionals, ètniques, sanitàries o d’orientació sexual que serveixen per a legitimar la normativitat i excloure’n els cada cop més nombrosos “sobrants humans” de la modernitat, tal com defineix Zygmunt Bauman la creixent bossa de marginalitat del nostre temps,  són reivindicades aquí per a mostrar una irreductible voluntat de visibilitzar la dignitat de qualsevol ésser humà, siguin quines siguin les seves circumstàncies.

Lagarder Danciu, desafiador radical de la lògica repressiva, exerceix de portaveu d’aquells que sobreviuen al carrer, a través d’un tracte horitzontal, que defuig rotundament el paternalisme. Els seus iguals, personatges d’un món que alguns voldrien invisibilitzar o anorrear,  són mostrats sempre amb una decència integral -recomano una visita al seu Facebook-. No és estrany que aquesta “anomalia” desperti tant l’adoració incondicional –té milers de seguidors que el recolzen- com les ires d’internautes furibunds, que li etziben missatges  com aquest: “Eres un canalla, solo puedes actuar así en España, el paraíso de los golfos como tú, vete a Rumanía PARÁSITO”. M’estalvio els més ofensius. La nit del 26-J va córrer com la pólvora una fotografia il·lustrativa de l’odi que suscita, en la qual ell apareixia amb un cartell reivindicatiu, al costat de dues dones, al carrer Gènova, que li xiuxiuejaven insults a cau d’orella.

Si algú fes una pel·lícula de la seva vida–de fet, aquesta possibilitat ja ha estat apuntada-, és probable que l’espectador sortís del cinema amb la sensació que el guionista s’ha extralimitat una mica amb la trama. Però el cas és que el nostre protagonista és fill d’un orfenat de la Romania de Ceausescu i ha superat penalitats terribles, sense abandonar mai la voluntat de formar-se i denunciar les injustícies que ha trobat per l'accidentat trajecte recorregut. En un món polaritzat per la desigualtat i el fanatisme, talment com hi ha persones que acumulen riquesa d’una manera mòrbida, existeixen éssers humans sotmesos a unes condicions de vida tan precàries que tenen tots els punts per morir o bé ser abocats a la pobresa crònica. Representen l'altra cara de la moneda. Això no obstant, ja no els percebem com a integrants d’una  alteritat llunyana sinó com a habitants d’un submón en el qual qualsevol de nosaltres podria ser condemnat, més tard o més d’hora. La seva història dramatitza un futur possible i que podem assajar vicàriament.

 En les revistes del cor o en certs realities televisius,  els herois que s’hi mostren són milionaris –anomenats eufemísticament “emprenedors”- amb pocs escrúpols, que s’han obert camí en la selva del capitalisme caníbal i deuen tenir uns quants morts a l’armari. Hom voldria que aquests fossin els nostres referents, en la persecució d’un estil de vida impossible d’abastar, que ens enfonsa en el pou de la frustració i la tristesa. Però també hi ha la realitat que ens mostren lluitadors com Lagarder. No és cap documental de l’Amèrica profunda de Michael Moore sinó la quotidinitat sagnant d’aquest país i de la seva gent, a la qual el neoliberalisme pretén destruir, de mica en mica. La de l’ancià amb càncer que ha estat abandonat al carrer; la del menor que ha fugit sol de la guerra; la del ciutadà que s’enfronta amb coratge a un possible desnonament... Espectres que esdevenen dolorosament humans. Els fills no reconeguts de la globalització.

Article publicat a Tercera Información

Muchas gracias a Lagarder Danciu y a Revolución Gitana por compartir este artículo en las redes. Felicidades por vuestra labor y por ayudarnos a mantener la esperanza frente a la corrupción que nos rodea.