El Brexit i l'estratègia de la por

Imatge extreta de Pollstation

Un malson freqüent que patim els éssers humans, l'explicació del qual podria donar peu a un altre post, consisteix en ser víctimes d'una persecució, de vegades per part d'un desconegut terrible a qui no aconseguim de veure el rostre; en intentar defugir-lo, ens quedem paralitzats i això ens impedeix d'avançar. Voldríem apretar a córrer, amb totes les nostres forces, però el cos no respon a la nostra voluntat. L'angoixa va in crescendo. Tot sovint, el final de l'agonia tan sols s'aconsegueix en despertar i encara triguem una estona a recuperar el sentit de la realitat al dormitori; llavors respirem alleujats, quan ens adonem que  estem sans i estalvis. El poder paralitzador de la por també es deixa veure en expressions que utilitzem quotidianament, com ara quan "quedem garratibats" o "glaçats". Que em perdonin els detractors de Disney per aquesta referència: a la pel·lícula Frozen, el tema principal de la qual és el temor de la princesa Elsa a desplegar el seu poder, el clima que s'hi respira és vertaderament glacial. 

L'influx immobilitzador de la por és ben conegut pels polítics i magnats de la comunicació, que l'utilitzen habitualment per manipular l'electorat i l'audiència segons la seva conveniència. D'acord amb les tesis del prestigiós analista mediàtic David Altheide, aquesta tendència va començar a la dècada de 1950 però es va exacerbar després de la caiguda de les Torres Bessones. D'aleshores ençà, la lògica del pànic ha substituït amb més força que mai la de la raó. La construcció de les notícies com a guions cinematogràfics, alhora que simplifica enormement la realitat, reporta grans beneficis pels elevats índexs d'audiència assolits. Però hi ha altres efectes, diu Altheide, com l'obediència ciutadana i  la cohesió social, creada al voltant dels "personatges dolents". En un context d'inquietud, és més fàcil de forjar el sentiment patriòtic i al mateix temps generar una necessitat comunitària de seguretat, que pot incloure una major legitimació de l'ús de les armes i de restricció dels drets democràtics.

 Higgins Cartoons

Tal com es pot veure en la caricatura, en alguns mitjans britànics -l'humor que mai no hi falti- s'ha ironitzat sobre l'estratègia emprada tant pels partidaris com pels detractors de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. En el cas del líder de l'Ukip Nigel Farage, el terror a la immigració ha estat una carta que ha jugat amb èxit. Quant a David Cameron, el seu pla per intentar convèncer els votants ha estat titllat de Project fear [Projecte de la por] i ha consistit bàsicament en infondre tot tipus de neguits sobre el futur econòmic del país.  Com era de preveure, bona part de "periodistes" han pujat acríticament al carro d'una o altra campanya. Un cop conegut el resultat del referèndum, el panorama no ha canviat massa. Si fem una senzilla cerca a Google, tot combinant una paraula del camp semàntic de la por amb el mot Brexit, ens adonarem de la quantitat ingent de titulars que ens preparen per un horitzó calamitós. Heus aquí alguns exemples:

• "Pànic a les borses per la victòria del Brexit" El Nacional.cat
• "Miedo y conmoción en Gibraltar: “El Brexit de Reino Unido es catastrófico" El Confidencial
• "UK scientists react in HORROR to Brexit vote claiming we need to 'work together' to solve global challenges" Mirror [les majúscules són del rotatiu]

Vistes les conseqüències d'haver posat les urnes, el líder del Partit Popular Mariano Rajoy fins i tot s'ha atrevit a carregar contra els perills de la votació: "Referéndums, los justos", ha sentenciat, en clara referència a les aspiracions dels catalans. Ja sabem que consultar les decisons al poble provoca un canguelo considerable a certes formacions, poc avesades a tradicions democràtiques com la britànica. La cascada de dimissions que s'ha produït posteriorment també deu haver-lo deixat esbalaït. Aquí ningú no abandona el càrrec ni amb aigua calenta. En aquest ambient de terror generalitzat, afortunadament, també hi ha persones que mantenen la calma i es neguen a quedar-se tremolant en un racó. Si obrim els ulls a tots els interessos que s'amaguen darrere d'aquesta retòrica, hem d'adonar-nos de la necessitat d'elaborar mitjançant arguments racionals un nou pla de convivència. Està clar que la cara fosca de la Unió Eurpea -austericidi, corrupció, vulneració dels drets humans, etc.- ha esgotat la paciència d'una part important de l'electorat. Tant si el projecte europeu es redreça com si s'enfonsa definitivament, és millor que utilitzem el cap, abans que l'estómac. Que la por no ens impedeixi viure.