Si plores perquè has perdut el Sol...

Il·lustració: Whistleblower , de Michael Morgenstern Si haguéssim de cercar el perfecte antagonista del corrupte, segurament no trobaríem cap millor figura que la de l’alertador, un perfil conegut en psicologia social, malgrat que potser no prou estudiat. Es tracta d’una persona que, cansada de mirar cap a una altra banda, denuncia uns fets que considera greus perquè afecten l’interès públic i arran d’aquest comportament ètic, en comptes de rebre el suport de l’entorn, tal com s’esperaria, esdevé la diana d’un assetjament despietat i sense treva –desqualificacions, amenaces, maniobres d’exclusió i de culpabilització, etcètera-. De vegades, es confonen les represàlies amb el mobbing , malgrat que en aquest darrer cas no sempre queda clara la motivació dels agressors. A partir del moment en què aixeca la llebre, l’alertador iniciarà un procés profundament dolorós, al llarg del qual és probable que perdi la salut, l’esperança, la feina i/o el cercle d’amistats. En el pitjor

Un jove porta un modern aparell d'estimulació cerebral, suposadament dissenyat per a millorar la memòria. Imatge extreta de Pinterest. N'hem parlat diverses vegades, en aquest blog. No és necessari fer cap immersió intensiva per Internet per tal d'ensopegar amb fraus de tota mena sinó que als mitjans o al consultori del metge ens ofereixen constantment fórmules màgiques per tal que els infants deixin de moure's i de distreure's d'una maleïda vegada o aconseguim disminuir la nova "malaltia" que amenaça les nostres vides: el colesterol, tan sols prenent cada dia una beguda cosina germana del iogur. Juntament amb les locions que prometen frenar l'alopècia; les píndoles que ens ajudaran a augmentar el desig sexual o les dietes que acabaran definitivament amb l'obesitat, un dels "productes miracle" que més triomfa en el mercat és aquell que assegura que, sense fer massa esforços, serem capaços de millorar substancialment la no

L’actriu Inma Cuesta va tenir el coratge de denunciar a través del seu compte d'Instagram   l’ús desproporcionat del Photoshop en unes imatges seves publicades al suplement Dominical del Periódico de Catalunya. A banda de tenir una marcada tendència al Photoshop informatiu El Periódico de Catalunya també incorre de tant en tant en el retoc fotogràfic, que ha esdevingut un hàbit complusiu en la majoria de publicacions. Generalment, aquestes modificacions van encaminades a oferir una imatge més esvelta i lliure d’ imperfeccions , malgrat que en algunes ocasions també s’han utilitzat per simular una edat més avançada –en anuncis de cremes antiedat, per exemple- o bé per ocultar costelles massa marcades i cares excessivament xuclades.   Arran de l’enorme polseguera que ha aixecat el cas, el director del diari, Enric Hernández, s’ha vist obligat a demanar disculpes però ha matisat que ells no van pas rebre l'original   sinó la versió retocada que va enviar-los l’agè

L’escena de l’accident de la Ventafocs de l’artista urbà Banksy, al recentment clausurat “antiparc temàtic” Dismaland   a Weston-super-Mare, a l’oest d’Anglaterra. Foto: David Levene per al the Guardian. El passat vint-i-set de setembre, després d’haver estat cinc setmanes obert al públic i haver rebut cent cinquata mil visitants, va tancar les portes Dismaland , la paròdia de Disneyland creada pel famós i alhora anònim Banksy, en col·laboració amb   cinquanta-vuit artistes més. Tal com estava previst, tota la fusta i elements de construcció seran enviats a Calais, França, i s'utilitzaran per a reforçar els camps de refugiats que acullen els immigrants que hi arriben. Per altra banda, el parc aquàtic Tropicana on es va ubicar aquest complex d’entreteniment distòpic també serà ocupat per a nous projectes i exposicions. No es pot negar que l’enorme èxit de la iniciativa ha comportat, al mateix temps, una injecció gens menysperable de diners -trenta milions de dòlars

Imatge extreta de Blog de Prezi   Si penso en la deriva que pren la meva professió –a banda dels petits oasis que apareixen, aquí i allà- cada vegada veig més clara la imatge d’un titellaire que mou els fils en l’obra teatral. Una de les nombroses conseqüències derivades de la patologització del patiment, la singularitat, la dissidència, la vulnerabilitat o la rebel·lia és la despolitització. En un recent article al seu blog, el psicòleg clínic de Cincinnati Bruce E. Levine, que escriu habitualment sobre les interseccions entre societat, cultura, política i psicologia, desgrana alguns dels contextos en els quals els professionals de la salut mental han intervingut de forma iatrogènica i manipuladora, al servei dels interessos del poder. A banda d'escàndols sonats com l'aliança establerta entre l’Associació Americana de Psicologia (APA) i la CIA en el camp de la tortura, també cal destacar, apunta Levine, el paper de les bates blanques a l’hora de desempoderar la