Fa vuit anys, et vàrem dir adéu
Potser a tu la nafra no et ratlla el cos
ni t'esclata a les mans la casa.
Quan la por et gemega a cau d'orella,
tanca la mà i engega el plor camí de l'era.
Però ara, calla que et vull contar un secret:
és només la nit sorollosa qui parla.
Però calla, no digues res.
Ara és el temps i la magrana de llet esclata,
i el pit, en mil bocins, porta la tristesa de l'ànima.
Nafra, de Noèlia Díaz Vicedo.
