Fa vuit anys, et vàrem dir adéu






 Potser a tu la nafra no et ratlla el cos
ni t'esclata a les mans la casa.
Quan la por et gemega a cau d'orella,
tanca la mà i engega el plor camí de l'era.
Però ara, calla que et vull contar un secret:
és només la nit sorollosa qui parla.
Però calla, no digues res.
Ara és el temps i la magrana de llet esclata,
i el pit, en mil bocins, porta la tristesa de l'ànima.


Nafra, de Noèlia Díaz Vicedo.


Entrades populars d'aquest blog

No és la serotonina, és la misogínia

Contra la criminalització dels escoltadors de veus

Catorze anys d'absència