Miguel Blesa, els canalles dormen en pau

 Foto: EP

Per més que hom s'esforci en veure el got mig ple, el capitalisme i la corrupció made in Spain tenen les seves pròpies regles del joc i mai no les hauríem d'oblidar. Alguns dies, foscos i desesperançats, creus que no hi ha cap manera possible de desfer-se d'aquest monstre insaciable i sanguinari, perquè darrere de cada moviment cap endavant i ha alguna mà mòrbida que mou els fils des de la rebotiga per tal d'impedir l'avenç. Per damunt del malvat més pèrfid, hi ha un personatge encara pitjor, tan distanciat de les misèries que causa que aquestes resulten, per a la seva consciència, més inofensives que la picada d'un mosquit. Tal com succeïa a la pel·lícula del mestre japonès Akira Kurosawa, els canalles dormen en pau. Si algun ingenu esperava que les calamitats provocades per Miguel Blesa tindrien alguna conseqüència, s'equivocava de mig a mig. No esdevindrem ni el pàl·lid reflex de l'imperfecte procés islandès. Els Millets, els Bárcenas i els Ratos descansen com reietons, perquè el sistema els acotxa dolçament, per tal que res no els pertorbi el son.

Blesa posseeix un currículum esfereïdor: concessió de crèdits desorbitats, la implicació de Caja Madrid en el Cas Gescartera, incomptables despeses sumptuoses, la manca de previsió de la bombolla immobiliària... Amb tot, els seus amics no van trigar ni 24 hores a recollir els 2'5 milions d'euros que va imposar-li el jutge per les presumptes irregularitats en la compra del City National Bank de Florida. El deliri financer li va deixar un bon rèdit, en matèria de contactes. Una fortuna en menys d'una jornada. Una muntanya de calés que cap de nosaltres no gosaria ni imaginar, aplegada abans que s'escoli un sol dia del calendari. L'estirat geni de les finances va dormir una nit a la presó. A podrir-se entre reixes ja s'hi queden els maquinavajas. Per a ell no hi haurà penúries, només una simple incomoditat. ¡Sácame de aquí, coño! (imagino la conversa: telèfon a la mà, durant l'estona de permís per a comunicar-se). Per als afectats pels vicis dels ionquis dels diners, però, la recuperació té unes proporcions descomunals. Els ciutadans veurem passar unes quantes generacions, abans no ens refem de la indecent gestió d'aquests canalles obscens, casats en segones o terceres núpcies amb vampiresses dues dècades més joves, al costat de les quals creuen que també poden comprar el temps. Els importen un rave les víctimes que jeuen dessagnades a les cunetes. Els desnonats, els aturats, els jubilats estafats, els moribunds que es podreixen en algun passadís hospitalari, les persones amb discapacitat, condemnades a recloure's novament en la foscor... Si el teu company de pupitre es diu José María Aznar, no has de témer res ni has de patir per ningú. El malson és dels altres.