Alcoholisme: entre el debat i la bretxa

El deplorable espectacle de celebració de la lliga i les recomanacions sorgides d'un estudi europeu sobre alcoholisme, coordinat per l’Hospital Clínic, han generat un intens debat als mitjans. Foto: Huffington Post.

Han corregut rius de tinta sobre la imatge decadent que es va projectar durant la celebració blaugrana de la lliga. Personalment, em quedo amb les observacions dels periodistes que fomenten una actitud de rebuig davant de l’abús de l’alcohol perquè aquest és un factor d’indiscutible rellevància a l’hora de prevenir la dependència. Cap societat mínimament conscienciada sobre els gravíssims problemes derivats del consum de substàncies s’hauria de permetre una exhibició de descontrol d’aquestes característiques i encara menys tolerar que l’entorn mediàtic tregui ferro a l’assumpte. Ni tan sols és saludable pels mateixos esportistes, que ningú gosi trencar-los el plat bonic. Ells haurien de ser els primers d’entendre que el binomi festa-embriaguesa no concorda gens amb el món que representen.

L’adulació pot causar estralls infinitament més terribles que la severitat de la crítica, algú els ho hauria d’advertir. És una llàstima que aquests homes tinguin tanta influència però l'evidència científica demostra que no es pot menystenir en absolut la repercussió dels seus gestos, especialment entre els infants i els adolescents. Si els nostres principals referents fossin persones de l’àmbit del coneixement, per exemple, de ben segur que ens estalviaríem aquesta vulgaritat. El panorama que tenim al davant és desolador: els millors científics del país han de tocar el dos perquè aquí se’ls tracta com gossos. Les retallades i la pujada de l’IVA han deixat la cultura i l’educació en un estat de miserable depauperació. Mentre es perpetra el genocidi financer, una colla de futbolistes milionaris, aliens al drama, perd els papers a dalt d’un autocar. Només faltaria que els haguéssim de riure la gràcia.

Els experts que han elaborat l’estudi sobre alcoholisme, arran dels resultats obtinguts, recomanen una sèrie de mesures, molt lligades a l’àmbit de la publicitat. Malgrat que hi coincideixo, em sembla que avui, més que mai, no es poden entendre els problemes de salut mental sense esmentar la pregona transformació social a la qual estem assistint durant aquesta interminable depressió. El continent europeu tremola, talment com en un terratrèmol. La bretxa entre rics i pobres s’està aprofundint de forma dramàtica, a causa de la despietada maquinària neoliberal. Com que no som els primers a sofrir-la, sabem per experiència vicària que d’aquest clot fosquíssim n’emergeixen un munt de patologies, entre les quals hi destaquen les drogodependències. És aquí on entra en joc la política i les brides que caldria imposar a la cobdícia. En darrer terme, som víctimes d'una afany desmesurat per acumular capital. Els diners són una altra mena de droga: qui descobrirà la teràpia per curar-se'n?