Engabiades



Diuen que Miley Cyrus, a la pell de Hannah Montana, s'hi sentia engabiada.

No haurà sortit d'una gàbia, per tancar-se en una altra?







Comentaris

Clidice ha dit…
al final l'únic que importa és vendre no? si només tens un cos doncs véns el cos, després ja sortiràs a la premsa quan vagis a visitar negres i els portis quatre xavos ... per vendre més.
4 de juny de 2010, a les 11:50
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Segur que totes aquestes "estrelles" tenen moltes més coses a dir però, lamentablement, la indústria musical les encasella sempre en els mateixos rols. El sol fet que es copiïn entre elles de manera tan descarada és una bona mostra del marge de creativitat que els permeten. Sexe i agressivitat són ingredients imprescindibles...
4 de juny de 2010, a les 16:36
S.N. ha dit…
Què voleu que us digui...el feminsime és el meu tema i m'he de "barallar" amb quasi tothom per defensar-lo.
Em refereixo més a la "frase del dia"; una nena de 3 anys a un comentari referit a "estos niños" va respondre "eh! Que yo soy una niña!" quina feinada li queda, pobreta!!

Referit al post, no trobo natural passar de fer una serie INFANTIL a semblar un "punton verbenero" que se'n diu. Es veu que si no sembla que estiguis en plè acte sexual no ets una dona com déu mana...no?
4 de juny de 2010, a les 20:38
Clara Esquena i Freixas ha dit…
La veritat és que hi ha bastantes noies adolescents amb aquest "síndrome Hannah Montana", reben tants estímuls sobre la sexualització de la dona que si no les imiten els fa la impressió que ja no existeixen... greu error!
5 de juny de 2010, a les 10:43
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Incubacions i vols xamànics a Manhattan

Imatge
La novel·la d'Ottessa Moshfegh El meu any de repòs i relaxació m'ha deixat amb un garbuix de sentiments contradictoris que tinc la necessitat d'ordenar. Abans, faig un avís de spoilers .  El punt de partida de la història és brillant; l'autora -a la imatge- té ofici i ens regala uns quants personatges inoblidables: paròdies àcides d'éssers humans que es mouen en un entorn devastat per la banalitat, les aparences i la mercantilització de tot el que es belluga.  Anem a pams i comencem per la protagonista i narradora: una jove de vint-i-pocs anys, extremadament atractiva i esquerpa, que s'ha quedat òrfena fa poc i treballa en una galeria d'art al barri de Chelsea de Nova York. Té una 'parella intermitent' -o com redimonis es digui-, en Trevor, un home que la utilitza com un mocador de paper i una 'amiga' de la Universitat, la Reva, amb greus problemes de bulímia, a qui rebutja i alhora necessita desesperadament. És l'any 2000 i estem a les
Més informació

Retrat d'en Quimet

Imatge
  En Quimet bateja la Natàlia amb el sobrenom de Colometa , el dia que es coneixen a la plaça del Diamant, un moment simbòlic de la difusió de la identitat de la protagonista.   A la sèrie de TV de l'any 1983 , que és com un grapat de retalls de la novel·la vista de part de fora, Lluís Homar i Sílvia Munt es van posar a la pell dels personatges a qui donà vida literària el geni de Mercè Rodoreda. Compte, que aquest article conté spoilers .  Al pròleg de l'edició de Club Editor Jove que tinc entre les mans, Rodoreda explica que el seu amic Baltasar Porcel, tot i elogiar-li La plaça del Diamant , va dir que la Colometa era una beneita. Potser uns anys enrere hauria estat d'acord amb aquesta observació, però ara coincideixo plenament amb la resposta de l'escriptora: Considero aquesta afirmació, feta a la lleugera, molt equivocada. Veure el món amb ulls d'infant, en un constant meravellament, no és pas ser beneit sinó tot el contrari; a més, la Colometa fa el que ha de
Més informació

Andrea Dworkin per a adolescents

Imatge
  Malgrat la profunda incomprensió de la qual fou víctima, la gran Andrea Dworkin segueix essent un referent fonamental del feminisme. Cal reivindicar-la també en el món de la psicologia i de l'educació.  Fa unes setmanes, dialogava amb un grup d'adolescents sobre la cara oculta de la indústria pornogràfica, de la qual pràcticament no tenien informació. Em sembla fonamental parlar-ne obertament, sense tabús, perquè la immensa majoria en participen com a consumidors i alguns ho fan de forma sorprenentment precoç. No cal recordar els efectes que ha tingut el confinament en el nombre de visualitzacions en portals "per a adults" i que fa encara més necessària l'educació sexual dels més joves. Però és important anar en compte. El tema cal enfocar-lo adequadament perquè es pot caure en el preocupant error de considerar la pornografia una forma d'estimulació com qualsevol altra, obviant la brutalitat que implica. Andrea Dworkin va posar-la damunt la taula sense subt
Més informació