Lilje Pernille


Ahir llegia a El Mundo una informació referent a una prostituta danesa, Lilje Pernille (a la foto), que diu que està fins al monyo de les feministes. Les seves queixes es centren en el fet que es presentin les treballadores sexuals com a víctimes, toxicòmanes o delinqüents, quan no sempre és així. Pernille afirma que li agraden els homes, el sexe i els diners i que és feliç exercint el seu ofici (té un fill i també una parella que la recolza sense reserves). Malgrat que reconeix la xacra social de les màfies, assegura que el que convindria no és prohibir la part sana del negoci sinó ajudar les dones en situació d’explotació i treballar per a conquerir els seus drets laborals.
No hi ha dubte que es tracta d’un tema controvertit i polièdric però si m’hagués de posicionar ho faria al costat de Pernille. Penso que si no es vulneren els drets humans, les persones hem de poder decidir lliurement a què volem dedicar la nostra vida. Al capdavall, es tracta d’una activitat que ha existit i existirà sempre, no cal anar amb embuts.
En la meva experiència professional, he conegut persones amb problemes de salut mental derivats clarament d’aquesta feina i d’altres que, certament, no estan traumatitzades per a res. Tot i això, penso que tampoc s’hauria de caure en l’extrem oposat i presentar el sexe de pagament com una feina qualsevol, per guanyar diners ràpids, perquè això també seria distorsionar la realitat.
Com a colofó al missatge d’avui, és d’obligada referència el llibre de Julià Peiró, La sra. Rius de moral distraída, la història d’una madame barcelonina vocacional i amb molts anys d’ofici.

Comentaris

Clidice ha dit…
Sempre havia pensat que el que calia era regularitzar la prostitució. Després el meu pensament va evolucionar cap a un feminisme més conscient i ja no ho tenia tan clar. Ara, llegit a aquesta senyora ho tinc claríssim: no s'ha de legalitzar. Cal que la societat tingui ben clar que la prostitució és el símptoma de com està assumit que algú, per diners, pot vexar o utilitzar una altra persona. En un món on tot val diners, tan li fa que paguis per una felació o per un ronyó? La senyora Pernille no em mereix cap crèdit mentre al carrer el 95% o més de les del seu ram estiguin com estan. Que el masclisme també el practiquen les dones.
Hola, Clidice, doncs jo he fet el procés invers. Primer pensava com tu ho fas ara però després d'haver conegut unes quantes noies que es dediquen a aquesta feina (i també clients que hi acudeixen) he canviat d'opinió. Penso que la Lilje pensa precisament en els drets de les dones prostituïdes i defensa que la prohibició l'única cosa que fa és fomentar les màfies i l'explotació. Pretendre abolir la prostitució, tal com tenim muntat el món, és perseguir un impossible. Sempre hi haurà persones que voldran fer aquesta feina (encara que costi d'entendre!) i altres que acudiran a demanar els seus serveis. De totes totes, s'ha de lluitar fort per suprimir l'explotació de les dones (que n'hi ha moltes i també menors) però no la prostitució exercida en condicions de llibertat.
Clidice ha dit…
potser caldria abans veure una estadística seriosa sobre quantes ho exerceixen lliurement. En part tens raó, no ho nego, al cap i a la fi, jo, en aquest despatx i fent comptabilitats, també em prostitueixo. Però ningú em té segrestada la família, ningú em pega per fer-ho, entre altres. Potser la prostitució, o l'exageració de prostitutes que ara hi ha, no és més que un símptoma de problemes socials més greus. El consumisme també arriba a això, si penso que per diners algú ha de fer-me tot allò que jo li digui, per abjecte que sigui i la resta de la societat ho aplaudeix ... bé, què hi farem no?
Clidice, em penso que no cal fer estadístiques, diria que prostitutes lliures n'hi ha ben poques. És cert que el sexe per diners és un reflexe més d'una societat que un mercantilitza tot. Evidentment que s'ha de treballar per eradicar la pobresa, la misèria i l'abús que condueixen moltes dones a exercir la prostitució en condicions d'esclavitud. Jo només em qüestiono si la prohibició és el camí més adequat.
Marta ha dit…
Fa pocs dies he tornat d'Amsterdam i vam passejar pel barri "vermell".Potser és deformació personal, però em va fer llàstima veure aquelles noies cada vegada més joves,i amb look escolar, que s'exhibien per aconseguir la seva feina. Allà sembla que son lliures, ja que tot està legalitzat, però només veient com alguns joves que se'n reien asseguts als bars del davant, em feia una mica de mal d'estómac.Crec que es una manera de desvalorar a la persona com a tal.

També veure tant jovent "col·locat" d'una banda a l'altra, em va fer una certa pena.
Hola, Marta, també he estat al barri vermell i he tingut el mateix sentiment en contemplar tota aquella sordidesa. No penso que sigui cap deformació, al contrari, és un sentiment ben humà.
La prostitució és un món que té moltes cares, és una realitat que existeix i no en traurem res d'amagar-la. Penso que s'hauria de vetllar perquè les dones (i homes, que també n'hi ha) treballessin en les màximes condicions de dignitat possibles.
Clidice ha dit…
ho sento Clara, sóc incapaç de veure-hi cap dignitat en que algú es cregui amb dret a fer amb tu el que vulgui només per diners, per moltes motos que ens venguin les perniles i qui tu vulguis. Acceptar que els diners poden comprar les persones és com acceptar que hi ha "no persones", per tant cada vegada ho tinc més clar, per molt que la societat vagi per on vulgui, per molta llicència fiscal que paguin, jo m'hi nego. Acceptar-ho és acceptar l'esclavatge i, per tant, innegociable. I estic parlant tant d'homes com de dones.
Acceptar diners a canvi de sexe: això és més vell que el jeure i continuarà existint, encara que ens sembli poc digne.
També podem pensar en aquestes senyores que es casen amb segons quins homes només per diners o estatus. És que potser això no és prostitució? I la gent que ven la seva ànima al diable per diners o poder? Això no és prostituir-se? Hem d'acceptar que l'ésser humà és com és, capaç d'allò més meravellós i allò més abjecte. La naturalesa humana no canviarà el que si que pot canviar són les condicions de l'entorn i penso que la regularització podria millorar les condicions de treball de les persones que viuen de la prostitució.
Clidice ha dit…
Aleshores, com què és inevitable, hem de regular també per llei la prostitució de menors? per exemple? perquè, encara que estigui prohibida continuarà existint, les persones, em sap greu dir-ho, majoritàriament homes, que els agrada fer sexe amb criatures i que poden pagar-ho aquests no tenen el mateix dret que els que poden pagar una persona adulta? diràs que els menors no poden decidir, però la gana apreta. Potser més ens valdria acceptar que no tot es pot pagar amb diners i que l'ésser humà no es pot comprar. Ja sé que la nostra societat és així, però perquè ho sigui no crec que ho haguem d'acceptar si no ens agrada. Últimament ens estem tornant molt funcionals amb autèntiques aberracions. Com a mínim, fins fa uns anys, hi havia un cert prejudici a catalogar-nos com a mercaderia o carn de canó.
Ho sento, Clidice, però jo en cap moment he parlat de menors. Està clar que ells no han de forma part per a res del mercat sexual perquè és una autèntica atrocitat.

Només he parlat de persones ADULTES que decideixen LLIUREMENT exercir la prostitució.
Clidice ha dit…
No ens barallarem, però per a mi els adults han estat menors. I prefereixo pensar en PERSONES no en GRADACIONS DE PERSONES. Crec, honestament, que un legislador això ho ha de tenir molt clar. Fins fa uns anys fer sexe amb menors era normal i acceptable, ara ens sembla una aberració, una brutalitat. On és el límit? Cal que evolucionem una mica més per a poder arribar a l'estatus de persones. Legalitzar el comerç sexual, per molt que sigui d'adults capaços (que n'hauríem de parlar i molt) no és res més que recular i legalitzar l'esclavitud, i aquí, hi perdem tots, sincerament.
Miquel Saumell ha dit…
Bon dia,
Veig que fins ara aquest interessant debat és exclusivament femení. Hi puc posar cullerada?
Sense propugnar, que no ho propugno, la prohibició de la prostitució entre adults (altra cosa són la utilització de menors, les màfies, etc., uns delictes claríssims que s’haurien de perseguir sempre), estic més d'acord amb la clidice que amb la clara.
A mi la prostitució em repugna, i aquí hi incloc el tipus de prostitució que hi ha entre persones que s’aparellen per un exclusiu interès econòmic, encara que es casin a l’altar major de la catedral.
Clidice, Miquel: sé que aquest és un tema que genera molt de debat i que fereix sensibilitats, per això penso que és bo posar-lo damunt la taula.

Sense entrar en consideracions morals de si ens repugna o no la prostitució: ¿no creieu que amb la regularització moltes dones que estan desprotegides podrien associar-se, reivindicar drets laborals, pagar impostos, denunciar...? ¿penseu que és realista en el món que vivim aspirar a l'abolició de la prostitució? ¿no és millor reduir danys i establir un marc legal per a l'exercici d'aquesta feina? ¿Com es pot ajudar més les persones desprotegides?
Carmela ha dit…
Hola,
doncs jo penso com la Clidice: estadísticament estic segura q les prostitues, en la seva majoria, són obligades a ser-ho. Tots sabem com actuen les màfies:segrest, extorsió, maltractament...Hauriem d'acabar amb aquest lastre social. L'excusa de que unes poques prostitutes ho facin per voluntat pròpia no l'acabo de veure clara´: són una minoria i penso que, la veritat, si puguessin guanyar-se la vida bé i d'una altra manera potser ho farien.
Estic a favor de la prohibició. Ara bé, jo centraria els càstigs penals en els clients d'aquests "serveis" i no en les dones. Em sembla q és més eficient prendre mesures contra els que realment promouen aquest mercat de persones...
Carmela: jo també penso que la majoria estar obligada a ser-ho. Dit això, quina és la millor manera d'ajudar-les? Posar el crit al cel i després fer veure que no existeixen? Si estic a favor de la regularització no és perquè pensi que la prostitució és una gran activitat laboral (per mi, si demà deixés d'existir per sempre, millor) sinó perquè considero que és la manera més realista d'afrontar el greu problema de les màfies. Mentre nosaltres estem aquí debatent hi ha dones en el nostre país que viuen literalment esclavitzades. Les ajudem gaire prohibint la prostitució? Jo penso que més aviat al contrari.
Carmela ha dit…
La regularització de la prostitució no acabarà amb les màfies. L'exemple el tenim a Holanda, on el mercat negre continua explotant sexualment a les dones. És com el contraband de tabac: encara que el seu consum estigui regularitzat , sempre hi ha països que el produeixen més barat. L diferència és que aquí parlem de consum i explotació de dones.
Una regularització només portaria un increment de les despeses públiques en controls policials, laborals i sanitaris, sense esborrar definitivament el problema.
Hi ha altres països que aposten per la il.legalització i els càstigs contra els clients. I aquestes mesures donen més resultats.

Si els controls policials es centren en el reconeixement i detenció dels clients (que a la fi són els veritables creadors de la demanda, i per tant del problema) els diners recaptats per les multes podrien servir a pagar psicòlegs i assistents socials per atendre les dones.
Em penso que totes dues tenim molt bones intencions però em temo que no es fa gaire res per ajudar aquestes dones, ni en la direcció que proposes tu ni en la que proposo jo...fins la propera!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia