Sóc de l'Espanyol

Ho confesso, estic passant una mala època. Vaig pel carrer i, de tant en tant, em trobo algun culer que m'augura que això de baixar a segona ja és un fet. Diuen que els sap greu (amb veu de llàstima), que són catalans i voldrien que quants més equips hi hagués a primera, millor. Intueixo que, secretament, se n'alegren (més que res perquè se'ls escapa un somriure per sota el nas). Després poso la tele i contemplo com els pobres Pochettino i Di Blasi pugen a Montserrat, a demanar el darrer miracle a la Moreneta. Ja no sé si riure o plorar. Costa tant mantenir l'optimisme en aquests moments!
El que tinc clar és que la penosa situació no és fruit de la mala sort ni d'un sol factor concret. No. El nostre equip pateix una crisi més profunda i, sincerament, començo a pensar que baixar a segona és el millor que ens pot passar. Si això serveix per fer un replantjament seriós, benvingut sigui. Mentrestant, per aixecar una mica la moral, tinc a mà el llibre de Manel Lucas, Sóc perico, i què?, que promet convertir-se en tot un clàssic de l'autoajuda blanc-i-blava. Llavors penso que tornaran els gols i que viurem dies gloriosos, Copes del Rei i finals de la UEFA. Em fa il·lusió estrenar el camp a Cornellà, encara que no sigui a primera divisió. Som d'un club gran (malgrat que siguem petits) i renaixerem de les nostres cendres!

Comentaris

DABITIKO ha dit…
Hola Clara, Jo tinc un dubte! jo soc del barça de tota la vida però en totes les coses de la vida tinc tendència a defendre als petits, als que tenen menys calers, als que són minòria, etc...

Així que tot i que soc del Barça també soc de l'Espanyol, del Rayo Vallecano, del Atletic de Madrid, del Llevant...

Em sembla una maravella quan un equip amb menys recursos que un gran guanya algun titul... però clar quan juga contra el barça, soc del barça a mort!

Una abraçada, perica... d'un culè.. jeje!
Hola, David, doncs també deu ser per això que jo sóc de l'Espanyol, no ho sé. A casa ho som tots (bé, menys algun fluix que de tant en tant es passa al Barça). El cas és que pels equips "petits" és molt pesat estar tot el dia escoltant les meravelles dels "grans". Una mica de democràcia en el món del futbol no aniria gens malament. Sobretot per les tortures mediàtiques, que són insofribles (Messi, Messi i més Messi)!
He vist que has començat un blog de psicologia, molts ànims! Ja passaré a comentar!
DABITIKO ha dit…
Hola Clara, doncs ho tinc una mica parat tot i que tenia moltes ganes de començar a escriure coses!

Em vaig matricular de 4 assignatures pensant en canvis laborals però no ha pogut ser i ara estic portant les 4 assignatures a part de treballar de 9 a 19.00 h.

Cada 15 dies tinc que presentar un treball per cada asignatura i vaig saturadissim... No tinc temps per oci i aquesta última setmana he petat... no memoritzava res, no era capaç de enraonar.. i estava una mica desil.lusionat i desmotivat..

De fet llegia coses molt interessants de psicologia i la sensació era d'evasió total i sense cap tipus de motivació per saber més... Em vaig preocupar, ja no m'interessa la psicologia? com pot ser?

Després he descansat un parell de dies sense fer res i torno a estar il.lusionat i motivat amb la psicologia.

Així que quan tingui temps seguiré escribint sobre coses que trobi interessants de psicologia...

Una abraçada!

David
És normal, a mi també m'ha passat, per mantenir la il·lusió és necessari que les teves circumstàncies siguin favorables. Sense temps ni descans es fa tot molt més feixuc. Ànims i fins la propera!
Albert Olivé ha dit…
D'aquest post en fa forces dies. Erem a segona, quasi haviem perdut la fe en salvar-nos però finalment el dia 2 d'agost estranarem casa i ho farem a primera divisió.
Que no torni a passar.
Que no torni a passar! Que la Moreneta t'escolti! A veure si tenim una temporada més tranquil·leta i podem gaudir de l'equip i del camp sense estar cada diumenge a un pas de l'infart. Fins aviat!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia