Sense tele

El cineasta Albert Serra explicava en una entrevista recent que, d'ençà que té divuit anys, que viu sense televisió. L'excèntric director afirmava que no volia que un munt d'imatges vulgars li contaminessin el cervell. Imaginava com devia ser la vida unes quantes dècades enrere, quan l'art o la natura configuraven la visió del món. Avui llegeixo que una enquesta sol·licitada pel CAC posa de manifest el creixent descontentament dels telespectadors. Les queixes principals es centren en un excés d'informació sobre la crisi, la baixa qualitat de la programació o la gran quantitat d'anuncis que s'emeten. Potser no cal prendre una decisió tan radical com la d'Albert Serra, però si que és necessari que els ciutadans aprenguem a apagar la tele i obrir un llibre, escoltar música o implicar-nos en tantes altres activitats constructives, que ara mateix se m'acudeixen...

Quadre: Anne Belov

Comentaris

calaix ha dit…
I sobretot no deixar que la fresa de la tele ens espatlli les converses. I si és tot un exercici pensar que no fa ni 70 anys que la gent vivia d'una manera totalment diferent pel que fa a la informació i al lleure. No dic que fos millor. En tot cas tot un altra manera de viure la vida.
Hem progressat molt a nivell de comoditats materials (en aquest sentit, no voldria tornar enrere!). Tanmateix, hem perdut moltes coses valuoses pel camí...penso que ens hem "deshumanitzat" una miqueta, gràcies per la teva aportació.
Anònim ha dit…
Estic totalment d'acord amb el Serra perque he viscut sense tele molt de temps i crec que estava millor que ara amb la tele. :( Les noticies, les encontrava pel Internet y de tant en tant mirava una peli en dvd perque encara no tenia televisió conectada, sí tenia la tele per veure pel'licules. Llegia mes, em relacionava amb els amic molt, molt mes perque tenia que buscar altres activitats per no avvorirme.
Doncs haurem de llançar la televisió a les escombraries! :)
ivaxavi ha dit…
Apagar la tele, un acte tan senzill o més que no engegar-la per que si.
Hauríem de ser nosaltres els que programarem quan i què volem veure a la tele, i això hui és possible...
_MeiA_ ha dit…
Bones! passava per aqui...
Doncs personalment tinc tv, però sincerament a casa no la posem. Sembla curiós, però no la necessitem. Preferim veure una bona peli, llegir un bon llibre, o simplement posant-se davant del pc.
Però vulguis o no, sempre veus alguna que altre cosa, anant a casa de familiars, amics... i és realment desastrós el què fan per la caixa tonta.

Una abraçada
De les coses més tristes que he sentit mai és el fet de tenir-la engegada perquè fa companyia. No ho haveu sentit dir ningú?

Bon post, Clara.
Hola, ivaxavi, meia, estic d'acord amb vosaltres, els espectadors tenim el poder de canviar les coses si volem. Els programadors s'afanyaran a variar els continguts si els baixa l'audiència! Carles, una vegada vaig sentir dir a l'actriu Loles León que tenia un munt de teles engegades, per tota la casa per no sentir-se sola...ho vaig trobar una mica esgarrifós...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia