Gràcies per tot

-


¡Jamás! ¿Es verdad que todo
para siempre acabó ya?
No, no puede acabar lo que es eterno,
ni puede tener fin la inmensidad.


Rosalía de Castro
En las orillas del Sar

Comentaris

ivaxavi ha dit…
Anava a dir que el trobarem molt a faltar, però no; sempre estarà entre nosaltres, sempre tindrà un lloquet al nostre costat. Vas "inventar" un nou estil, un nou gènere.
Qui no recorda la història de les tapes del bar fent la festa al plegar el dia?
Un bes i un abraç, Pepe!
3 de març del 2009, a les 22:31
Clara Esquena i Freixas ha dit…
És curiós que no ens adonem com en són d'importants certes persones a la nostra vida fins que se'n van...
4 de març del 2009, a les 11:03
DABITIKO ha dit…
Hola Clara,
Vaig veure al Pepe Rubianes fa temps al poliorana de Barcelona i em va encantar! vaig riure moltissim! a més a part de la seva faceta artística, era una persona compromesa socialment. Com diu una cançó de Pedro Guerra: se van los mejores!

Parat un moment i escolta la cançó, i disfruta de la seva lletra: http://www.youtube.com/watch?v=K9ZbZaRwR3c

Una abraçada!
5 de març del 2009, a les 0:14
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Si, David, realment va ser un humorista irrepetible...gràcies per la cançó!
5 de març del 2009, a les 11:58
_MeiA_ ha dit…
Una gran pèrdua! Era un crack
5 de març del 2009, a les 16:21
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Trilogia de Copenhaguen", un nou capítol

-
Imatge
L'autora danesa  Tove Ditlevsen treballant en una de les seves obres. L'escriptura la va ajudar a sobreviure les circumstàncies més fosques imaginables. Imatge extreta d'Spectator Australia. En acabar la novel·la d'autoficció "Les cares" de Tove Ditlevsen, la "Trilogia de Copenhaguen" va passar immediatament a la meva llista de llibres pendents perquè en aquella història ja hi vaig endevinar una visió trencadora i coratjosa sobre els problemes psicològics. Aprofitant l'avinentesa d'una iniciativa temàtica a Instagram, m'he endinsat novament en l'univers de la reconeguda escriptora danesa, la intensa vida de la qual es manifesta en tota la seva obra, tant narrativa com poètica. La biografia es divideix en tres parts. La primera té lloc al barri obrer de Vesterbro de Copenhaguen, en el període d'entreguerres, on es descriu l'ambient asfixiant i sòrdid en què va créixer la Tove i que marcaria els seus passos de joventut, narra...
Més informació

Cal llegir Hosseini per entendre l'Afganistan?

-
Imatge
 Una imatge de la pel·lícula " The kite runner " [El caçador d'estels], basada en el best-seller homònim de l'aclamat escriptor estatunidenc d'origen afganès Khaled Hosseini  i publicat l'any 2003. L'Amir i en Hassan fan volar un estel a la ciutat de Kabul, a la dècada de 1970. Les seves vides estan a punt de canviar per sempre. Aquest mes d'agost es compleix un any d'ençà que les tropes nord-americanes es retiraven de l'Afganistan, després de dues dècades de presència militar a la zona, i que els talibans prenien novament el poder -l'havien ostentat entre 1996 i 2001-, causant terror i estupor en la comunitat internacional, principalment pel que suposava en matèria de greu retrocés dels drets de les dones.  Com era de preveure, passat el cop d'efecte inicial, l'interès en l'Afganistan va anar decreixent fins que en els darrers mesos la brutalitat del règim talibà pràcticament no ha tingut presència en els grans mitjans de comun...
Més informació

Qui escolta el senyor Singer?

-
Imatge
   L'escriptora  Carson McCullers  era una gran aficionada a la música i tocava el piano, abans de consagrar-se a la literatura. Aquesta passió és compartida pel personatge de la Mick Kelly, alter ego de l'autora a la novel·la  El cor és un caçador solitari , una noia talentosa i rebel, que ha de bregar amb la pressió sufocant de l'entorn on li ha tocat créixer.    Hi ha novel·les que provoquen una commoció en qui les llegeix. Són tan fondes les emocions que desperten i tan captivador l'imaginari que recreen que resulta pràcticament impossible no dir-ne res, no escriure'n res. És en la necessitat imperiosa de revelar a l'entorn el nou món que s'ha descobert, com si es tractés d'un paradís perdut del qual es senyala la ruta, que es reconeix la bona literatura. No podia imaginar que faria una troballa tan extraordinària amb la darrera novel·la que he acabat. N'he llegit i rellegit els paràgrafs, assaborint la profunditat poètica d'una poderosís...
Més informació