Despertar-se a la nit, un apunt històric

Entre l'elevat nombre de persones que consulten als psicòlegs perquè tenen problemes per dormir, n'hi ha algunes que es queixen perquè es desvetllen i tenen dificultats per conciliar el son altra vegada. Aquesta és una circumstància que amoïna força la gent gran, particularment procliu als despertars prematurs. Val a dir, però, que cada cop més joves i adolescents experimenten l'esmentada interrupció a causa del mal ús de les noves tecnologies: per exemple, perquè han sentit el mòbil i volen respondre els missatges rebuts, la qual cosa acostuma a crispar els nervis dels adults que hi conviuen. També hi ha persones que es desvetllen des de fa anys però no hi donen més importància perquè això no els perjudica per a res en la rutina laboral. 

És necessari examinar cada cas amb atenció i paciència atès que nombrosos factors hi podrien estar relacionats: un dolor crònic, una pèrdua recent, un soroll ambiental, entre molts altres. A banda de la consideració d'aquestes particularitats, els psicòlegs solem recomanar que quan passen uns vint minuts després d'haver obert els ulls no es romangui al llit, tot donant voltes, sinó que es faci alguna activitat relaxant en una altra habitació diferent al dormitori fins que sorgeixi novament la somnolència. Es desaconsella posar-se davant d'una pantalla pels efectes estimulants de la llum emesa i pels continguts que puguin resultar activadors, els quals reforcen el cercle viciós de l'insomni. 

Hom podria pensar que aquesta mena d'hàbits són patològics però alguns historiadors sostenen que des de temps immemorials els éssers humans adults hem dormit sempre en dues etapes. És a dir, que trenquen el mite de les vuit hores seguides de son, que conformen la suposada normalitat a la qual tothom hauria d'aspirar. Segons el professor de la Universitat Virginia-Tech Roger Ekirch, abans de la Revolució Industrial, el costum en les societats occidentals era dormir unes horetes, des de les nou o les deu del vespre fins a la mitjanit. Després es passaven un parell d'hores de vigília durant les quals es meditava sobre els somnis, es fumava, es resava o es mantenien relacions sexuals... en alguns casos, fins i tot es visitaven els veïns. Passat aquest lapse de temps es tornaven a aclucar els ulls fins a trenc d'alba, quan calia afrontar novament la feixuga activitat diürna.  

Amb l'expansió de l'enllumenat als carrers i la il·luminació a les llars aquest patró va anar variant progressivament, un canvi que també va estar influït pels valors culturals emergents, vinculats al treball, la racionalitat i la productivitat. No obstant això, en situacions experimentals de foscor, s'ha vist com es tendeixen a recuperar les rutines ancestrals al cap de poques setmanes, la qual cosa també s'ha observat en l'estudi antropològic d'algunes tribus nigerianes. No pretenc pas suggerir que hàgim de contemplar de forma romàntica un temps passat marcat per les malalties, la violència i els rigors de tota mena, pel simple fet que es visqués més en consonància amb els cicles de la natura però potser sí que paga la pena reflexionar sobre l'impacte del capitalisme de consum en la manera de sobrevalorar el rendiment i de forçar posteriorment el son a través de psicofàrmacs. Què se n'ha fet del plaer i de l'estima pel descans?